No sé si és perquè
no he dormit bé aquesta nit o què, però tot el dia que estic rumiant què puc
escriure per a dilluns i no em ve res al cap. Tinc costum de fer un petit
esborrany a mà, abans d'escriure a l'ordinador. Però miro i miro la pàgina tota
blanca, escric amb llapis unes paraules i tot seguit les esborro. Val més que
escrigui directament a l'ordinador. Ho provo. La pantalla, igual que el paper,
s'entossudeix a romandre buida de lletres. Sembla un gran ull rectangular sense
nineta que em mira com si em digués: “Apa, fes treballar el magí... Vinga, que
és tard i vol ploure...” I cada cop que teclejo unes paraules, no em fan el pes
i premo la tecla de suprimir. M'està començant a agafar com una mena d'angúnia.
I si fes com els antics grecs, que primer de tot invocaven les muses?
Oh, vosaltres, filles de Zeus, que inspireu els poetes i els músics,
que protegiu les arts i les ciències, ajudeu-me, que no sé què posar a la
pàgina en blanc! Oh, Cal·líope, Euterpe i totes les altres! Ja ho veieu, tinc
el pensament buit d'idees! Em cal escriure una pàgina sencera. Què hi poso? Si
m'auxilieu, us prometo que us faré una ofrena de pa amb tomàquet i pernil i
faré libacions de vi del Priorat en honor vostre!
Res. Això no funciona. I si en lloc de tants romanços, trec una mica de
geni?
Cling! Al quadrilàter blanc, en un racó, la pàgina en blanc, de la
categoria dels pesos lleugers, campiona dels últims cinquanta combats guanyats
per K.O.! Al racó oposat, l'Antònia, de la categoria del pesos... és igual, no
ve al cas, eterna aspirant als campionats i amb la pretensió de guanyar, ni que
sigui per punts... Cling! Comença el combat! La pàgina en blanc efectua uns
passos com de ball per tantejar la seva contrincant, que sembla que estigui a
la lluna, i li etziba una nata que li fa saltar el protector de les dents!
L'Antònia trontolla, però es refà i prova de ventar-li un copet discret a la
mandíbula. La pàgina en blanc l'esquiva i aprofita la proximitat per fer-li un
ganxo d'esquerra que deixa la seva rival esterrecada! Cling! Passats els
quaranta minuts reglamentaris..., guanyadora per K.O., la pàgina en blanc!
Ai, tampoc no va bé, això. Res de violència. Manoi! Cada vegada tinc
més angúnia. Mmm... Provaré amb l'art de la seducció.
Hola, pàgina en blanc... Però que maca que vas, avui! Tan polida,
tan... blanca! T'he portat aquestes flors lletrejades. Si te les poses als
cabells, o millor, enganxades amb una agulla al pit, sobre el vestit blanc, em
faràs l'Antònia més feliç del món! Què et sembla si anem a sopar al restaurant
Albada, aquell restaurant tan romàntic, amb espelmes a les taules i música de
violins... I en acabat, podríem anar a ballar una estona, que sé que t'agrada.
I després d'unes copes, podríem anar a casa meva, que et vull ensenyar tot de
coses que he escrit i... Que on ho he escrit? Doncs en unes pàgines, ja les
veuràs, i... Ai! Ui! Quin mastegot! Però per què em bufeteges? Si les altres
pàgines ja són cosa del passat! Si només penso en tu, pàgina en blanc, creu-me!
Si el que voldria és omplir-te de lletres amoroses, originals, imaginatives...
No hi ha res a fer. La pàgina en blanc no admet cap paraula meva. Ni
tan sols puc acostar-li la mà. I no diguem res del teclat. Ni tocar-lo! La
pantalla buida em mira, burleta, fins i tot em sembla que em fa pam i pipa! Ja
no puc més... Em dono! M'he quedat completament en blanc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada