Ai, aquelles rosquilles de la iaia, que n’eren de bones! Les solia fer per
les Festes de Nadal i en feia gran quantitat, ens duraven fins a Reis i estaven
tant bones com el primer dia.
La recordo en aquella època on encara era jove i
vital amb el somriure franc una mica carregat d’enyorança de la seva terra. Les
rosquilles eren típiques d’on era nascuda: Andalusia. Jo encara era una nena
que amb penes arribava a l’alçada dels fogons.
Recordo la humilitat de la cuina: simples fogons
de carbó, on havies d’atiar les brases perquè no perdessin la calor necessària
per guisar. Obvietat que no impedia que el que cuinés la iaia fos del tot
apetitós i variat. Ella venia d’una terra d’arrels àrabs i sabia combinar bé les
verdures, llegums i espècies. Feia alquímia, transmutava els aliments fent-los
apetitosos, sobretot, les olles barrejades eren divines! I unes diferents d’altres.
Tanco els ulls i em sembla escoltar el xiu-xiu de l’oli
bullent al rebre la pasta freda de les rosquilles. La boca se’m feia aigua
només de pensar a menjar-les: cruixents, amb aquell gustet a matafaluga que
tant m’agradava.
La iaia preparava la pasta i, quan la tenia apunt,
jo començava a fer boletes de la mida d’una nou, ajudant-la, mentre l’oli
s’escalfava, havia d’estar quasi roent, perquè en rebre les rosquilles aquestes
es fessin ràpidament.
Damajoana igual a la que tenia la iaia
|
Les boletes les muntàvem de dos en dos, i pinçant-les
amb els dits polze i índex, fèiem un gir a l’aire perquè es convertissin una
anella. Era el moment de tirar-les dins la paella i coure-les.
Les deixàvem refredar abans de posar-les dins un
enorme pot de vidre anomenat damajoana.
La iaia no tenia les mides per fer la pasta, ella
ho feia a ull, afegia els elements fins que la pasta agafava la consistència
esperada. Recordo tenir la recepta dictada per ella però ara que la busco no la
trobo. La que poso a continuació és molt semblant a la que ella feia. Si us ve
de gust fer la prova ara us la copio:
Rosquilles |
RECEPTA DE LES ROSQUILLES D’ANÍS
Ingredients
1 copa d’anís o matafaluga
3 culleradetes de llevat
3 cullerades de sucre
1 tassa de mida cafè d’oli d’oliva
Farina (la que demani)
Elaboració
-
Es baten els ous amb el sucre.
-
S’afegeix l’oli, l’anís i el llevat. Batem tot amb compte de que no es
formin grumolls.
-
Un cop ben barrejat, afegim la farina paulatinament, fins que la massa no
s’enganxi als dits.
-
Modelem les rosquilles a partir de boles de la mida d’una nou. Per fer-ho, muntem
una bola sobre una altra, enfonsem els dits índex i polze travessant-les, fem un
gir per formar les rosquilles.
-
Les fregim en oli abundant i molt calent.
Us animo a provar de fer-les, us llepareu els dits de tan bones que són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada