Ara n'és el temps. A les botigues i a les parades de la plaça veig
aquests petits fruits lluents i vermells, molt vermells, com petits cors que
bateguen. I tinc ganes de menjar-me'ls. En compro. No m'espero a ser a casa,
pel camí vaig agafant cireres i me les vaig posant a la boca. Que sucoses, que
dolces...! Les que tenen picades d'ocell són les més bones. Els ocells saben
triar-les.
Arribo a casa amb els llavis vermells. Poso
les cireres en una plata. No em puc estar de penjar-me'n a les orelles, com
quan era petita i l'àvia em deia: “vine, que et posaré arracades de cireres. No
en trobaràs de més boniques”.
També tinc ganes de passejar
a prop del mar i veure el color verd blau i el moviment de les onades. Vull
escoltar la remor de l'aigua que juga amb la sorra i respirar aquell airet
salabrós.
Tinc ganes de caminar entre
els pins, de respirar fondo i sentir l'olor de resina. Tinc ganes d'abraçar-me
als arbres, de resseguir l'escorça amb les mans. Tinc ganes de caminar descalça
per la pinassa.
No tinc ganes d'estar tancada
a casa, ara que el temps és bo i la temperatura és agradable. No tinc ganes de
restar callada tantes estones, només pensant i pensant. Tinc ganes de sortir al
carrer i de veure els infants com juguen i fan cridòria, com un estol
d'ocellets que omplen la plaça. I tinc ganes de trobar-me alguna persona
coneguda per saludar-la i fer petar la xerrada una estoneta.
Quan sóc a casa, tinc ganes
d'engegar la ràdio i sentir bones notícies, no només problemes, tragèdies,
informacions que deceben o que indignen. I tinc ganes d'endreçar els papers que
s'amunteguen i de regar els geranis abans no els toqui el sol. I tinc ganes
d'escoltar el cant de la merla o el
parrupeig de la tórtora. Tinc ganes de cantar, jo també. De cantar aquelles
cançons que em commouen, que em fan evocar moments alegres o tristos. Cançons
dels meus records.
Tinc ganes de preparar un
pastís amb pasta brisa. M'afanyo a treure els pinyols de les cireres. Ho
barrejo. Ho poso al forn. Tinc ganes de pelar patates i tallar les puntes de
les mongetes tendres, de posar l'olla al foc i de preparar el pollastre per
rostir-lo. I tinc ganes de tenir-ho tot a punt per quan la família vingui a
dinar. Així que paro taula. Una cadira per a cadascú i la trona per al més
petitó.
El pastís ja és cuit. El trec
del forn. Espero que es refredi una mica. El guarneixo amb trossets de fruites
confitades. Mmmm...! Se'n lleparan els dits! I així com la cueta fa l'ocell, la
cirereta del mig fa el pastís.
