Essa o essa (Anna Collado)

ID 245011 © Max Blain | Dreamstime.com

Amb la nota que llegiran demano ajuda a qui pugui donar-me-la. Un naufragi em va portar a una illa inexplorada a la qual em mantinc com a únic habitant. Aquí m'hi trobo bé, però començo a avorrir-me. He explorat l’illa de dalt a baix i d'un cantó a l'altre, he acabat la cabana, he gaudit tant de la platja que ara en tinc un greu empatx, gairebé tan greu com el que tinc d'aigua de coco.

Per l'amor de Déu. Treguin-me d'aquí! Ho demano per favor... Qui rebi la nota que vingui a trobar-me. Demano molt?

Nota d'un nàufrag (Antònia García)

AUXILI! AJUDEU-ME!

Em dic Xavier Alzina i Puig.

El meu vaixell, de nom “Drac marí”, que anava amb rumb a Cuba, va naufragar el dia primer d'abril a l'Oceà Atlàntic. Ignoro el punt exacte, però l'última etapa que vam fer era l'illa de Madeira. Em fa l'efecte que tothom ha mort. Jo vaig tenir xamba i, enfilat en un armariet de roure, vaig anat a parar en una illa petita no habitada. Bé, de fet, el primer dia vaig haver de matar un caníbal que hi vivia. Ara, tret de mi, no hi ha ningú.

Ignoro el grau de latitud i de longitud de la meva illa. De nit, damunt meu mateix, veig al cel el Carro Major i la Polar.

He comptat dia rere dia i avui he arribat a 30 d'abril de l'any 2015.

Vaig néixer el 4 de febrer de l'any 1985 a Matadepera, província de Barcelona, Catalunya, Europa. Allí, a Matadepera, hi viu la meva família, al carrer del Forn número 8. Localitzeu-la i dieu-li que encara confio tornar-la a veure.

He provat de fer un rai per anar a mar obert, però en tota l'illa no hi ha arbre que no tingui corc o banyarriquer. Per tant, no em val.

Per fortuna, a l'illa hi ha una font d'aigua. Menjo algun coco i altra fruita i atrapo algun peix, de tant en tant. També caço algun conill. Puc fer foc amb pedra foguera. Però tinc por de tornar-me boig o de morir. Avui, però, a la platja he trobat una ampolla de vidre amb tap. Hi fico una nota, redactada amb tinta de calamar, i la llançaré al mar. ¿Tindré bona fortuna, com he imaginat mentre dormia?

Em cal ajuda urgent! Per favor, porteu l'ampolla i la nota a l'Autoritat Marítima o a Protecció Civil perquè em puguin venir a cercar! No m'abandoneu aquí! Ajudeu-me!

Firmat: Xavier Alzina

Lletra de nàufrag (Carme Marquès)

Per a qui trobi la botella adjunta. Benvolgut receptor. AJUDA’M.

Llenço la botella al mar amb la fe que algú la trobi en alguna platja civilitzada, on un nen l’agafi i la dugui tot rient i content a l‘avi del poble, aquell que tingui memòria antiga i pugui trobar l’illa on em trobo perdut.

L’illa, no és gaire gran, té un riu que la parteix per la meitat, l’aigua flueix alegre, freda i regalada entre la flora ardent de color i de llum.

No conec cap dada que pugui donar referència d’on trobar el lloc de l’illa. Maleïda illa, que em te captiu. He perdut la memòria, no recordo quan vaig menjar pa amb tomàquet per última vegada. Hi mira que m agrada, em torna boix, la baba em mulla la galta dreta, quan imagino el pa vermell de tomàquet!

Confio que el corrent marí dugui la botella a bon port i aviat em vingueu a buscar.

Una forta abraçada del nàufrag avorrit.

P. D. La barba m’arriba a l’engonal.

Pepitu 

El nàufrag (Montserrat Fortuny)

Dibuix: Montserrat Fortuny

Amic que em llegiu,

Aquí em teniu: nàufrag d’un vaixell mercant. Érem trenta com jo, mariner de primera. El capità, el timoner, el grumet... He nedat molt, bon nedador, no hi ha ningú tan capaç com jo de nedar tan ràpid.

El capità, l’últim en abandonar el vaixell, tal com cal. L’havia precedit tota la tripulació, amb el grumet al davant, el contramêtre (li dèiem així perquè va néixer a França) i el carpintero (perquè ho va fer a Màlaga).

El grumet va poder pujar en un pal que havia caigut primer. Ell i prou. Un mariner vell volia pujar-hi ell, i gairebé ho hauria aconseguit, però el capità ho va veure i li va pegar un cop de puny que el va deixar grogui. El capità va fer notar que era honrat, perquè hauria pogut pujar-hi ell, al tronc, fent valer la força bruta. Fou tot molt emotiu, perquè el noiet va poder continuar dalt del pal. Tant de bo que hagi pogut arribar en un lloc habitat, on no hi hagi cap indígena dolent i que tingui un riu amb aigua bona, perquè, de peix, ja en trobarà al mateix mar.

Jo no vaig poder fer re per ell ni per cap d’altre, l’amor a la vida em va obligar a nedar en direcció contrària, perquè em vaig afigurar que l’illa era propera. Però n’hi havia una altra, al nord, on podrien haver arribat tota l’altra gent.

Ja era de nit quan, portat per una gran onada, vaig quedar defallit a l’arena, i em vaig quedar allà mateix tota la nit, ben quiet i atemorit. Va arribar l’alba i em vaig aixecar, vaig trobar un riu i vaig beure aigua, bona i neta. Vaig d’alguna fera i contra la pluja i el llamp. D’animal ferotge, n’hi ha? No he oït cap rugit per ara. En canvi, he oït el cant d’algun ocell entre l’arbreda, de dia, i algun lament de l’òliba a la nit. Un dia vaig caçar una llebre. Un altre, un conill; l’endemà, un ocell gran, el que no canta, perquè el cantaire, el deixaré amb vida, encara que em quedi amb gana.

Faltat del riu em moriria... gràcia del Cel per l’aigua bona que hi ha per a beure i per a rentar-me. També hi ha herba verda i humida, molta arbreda, l’arbre fruiter també hi té vida, hi viu el coco dolç i bo i abundant. A l’altre extrem de l’illa, no hi he anat encara, em fa por. Podria haver-hi algun indígena dolent o tota una colla… Quin horror…!

Últimament he trobat una cabana mig derruïda, feta del tronc del cocoter, i a l’interior hi he trobat paper blanc i net d’un quadern antic i tinta negra de la Xina que utilitzaré per reflectir al paper la meva demanda, el meu prec, amb lletra clara i neta, amb una ploma d’au, ben afilada, completament Intel·ligible per a l’ull caritatiu que l’interpreti.

També he trobat una ampolla de vidre fort, i un tap hermètic per a tapar-la bé. Hi podré ficar la carta per llançar-la al mar.

Ara ja he comptat trenta vegada l’eixida del rei del dia i trenta del regnat de la lluna… I, què hi faig, jo, aquí? Morir-me d’enyorança, de falta de companyia, d’abandó de la família, de la gent coneguda i amiga.

Aquí a l’illa corre perill la meva vida, la meva ànima, perquè podria embogir de tanta por. Em cal l’ajuda d’un mariner bo i valent, d’un capità com el meu, que pugui arribar a l'illa, un home fort... Compadiu-me i treieu-me del perill, que hi va la meva vida i la meva felicitat!

Ajudeu-me que, a l’illa, em moriré de pena i d’enyorança i de por per tot allò inconegut. Hi hauria qui hi viuria feliç i tranquil; jo no puc, em manca la companyia de la dona, del fill i de la filla, mare i germà i germana. No hi anava gaire, jo, a navegar, però ara hi ha una gran diferència. El vaixell on jo navegava, “El valent”, va naufragar a prop d'una illa, a 30º , migjorn i 27º , llevant.

Jo hi anava com a primer oficial del capità. No vaig abandonar la meva brúixola i això m’ha anat molt bé perquè puc indicar l'emplaçament de l’illa i, no gaire lluny, cap al nord, hi ha l’altra, on podrien haver arribat tota la colla. Ajudeu-la també...!

Compadiu-me i treieu-me del perill, que hi va la meva vida i la meva felicitat!

Ajudeu-me, que a l’illa em moriré de pena i d’enyorança!

Oïu el meu clam a trenc de l’alba!

Veniu, veniu amb cap tardança!

Torneu-me a la civilització...!

Per l’amor de Déu...!

Nàufrag (Núria Soler)

A qui trobi eixa ampolla i en llegeixi el contingut demano que cerqui ajuda ben aviat ja que no puc dir quant podré aguantar en vida. Tinc un dia a dia molt difícil car trobar de què alimentar-me m’afebleix tant com no menjar.

En tota l’illa no hi ha cap vegetal que pugui proporcionar-me el nodriment que a un humà li cal. Hi ha algun animal que podria caçar però no tinc un mitjà adient per fer-ho i, tot i que he preparat un parany fent un forat a terra camuflant-lo com he pogut. Fa poc hi va caure una au de mida tan gran, amb un bec enorme que em picava amb tota l’empenta de què era capaç, que em va fer treballar un dia llarg per poder matar-la i per treure-li tot el plomall i en vaig quedar enormement extenuat. Vaig perdre la gana i no la vaig recuperar en un dia i mig.

Quan me la vaig menjar, com que era crua perquè no tinc foc, el païdor, que ha perdut l’hàbit de treballar, em va fer molt de mal i, a la que em queda, no m’atreveixo a tornar a clavar-li queixalada per por de no poder digerir-la. No puc entendre com, però ara empaito el primer cuc que veig i l’engoleixo. L’angúnia m’ha abandonat del tot i noto que recupero una mica de vitalitat. Jo havia llegit que alimenten molt i en puc donar fe.

El meu dia a dia em permet anar fent la viu-viu amb l’ànim encara confiat que aital martiri tindrà un bon final i que tornaré a la llar on la meva família em proporcionarà tot allò que ara em falta, principalment l’amor, l’atenció i la cura del metge que em coneix de quan era infant.

Recordo aquell moment en què vaig embarcar alegre i content car m’havien ofert una feina ben remunerada que em permetria tirar endavant i tornar al cap de no gaire per retrobar-me amb la meva muller i el meu fill i tenir una vida millor.

Divago ajaçat en l’arena càlida que m’acull ara i rememoro algun dia feliç, com aquell en què vaig conèixer la meva dona i, aquell altre , quan el meu fill va veure la llum primera. Quin goig haver pogut acomplir un anhel que m’acuitava al llarg de la vida. Quina gran felicitat que ara em fa l’efecte que no recobraré mai!

No puc dir el lloc exacte on em trobo ja que en deixar enrere la meva pàtria no em vaig preocupar d’informar-me de la ruta que m’havia de portar a la fi del viatge. En deturar la meva mala planeta l’arribada a bon port i, no em vull queixar, havent arribat a l’illa que m’acull, no tinc cap orientació per donar en relació a la meva localització.

Entenc que això no contribueix a facilitar la meva cerca però confio plenament que, un dia o un altre, a algun vaixell li cridarà l’atenció una terra encara ignota i, en tenir notícia d’un correu tant infreqüent, virarà el rumb i em trobarà.

Ho anhelo de tot cor i regracio a l’avançada qui això faci i em permeti tornar a la civilització ara tan anhelada.