dilluns, 3 de març de 2014

El full en blanc (Montserrat Fortuny)

Diuen que el millor incentiu per a un músic és el silenci i, per a un escriptor, la pàgina en blanc.
Però jo, de vegades, m’he estat contemplant una pàgina en blanc sense saber com estrenar-la. Posar-hi vivències? En tinc moltes. Per exemple, als meus cinc i sis anys, durant la guerra, tant que m’agradava escriure i dibuixar, trobar-me sense el full en blanc, sense paper blanc.
Havia acabat escrivint i dibuixant en un imprès, del que només recordo: “L’individu En…”. Feia cas omís de les lletres estampades i aprofitava més les zones en blanc, que no n’hi havia gaires…
Actualment, tothom se me’n riu si guardo qualsevol tros de paper blanc... no saben que, qui passa gana, quan aconsegueix menjar, no el llença, no, el guarda per a l’endemà. I jo he passat gana de paper blanc.
I encara se’n riuen de mi si ho explico amb els ulls brillants de contingudes llàgrimes i és que pensar en aquella època fa plorar i jo sóc una “nena de la guerra”.
Actualment, encarar-me amb el paper en blanc em fa por. Témer de no posar-hi l’adequat, el que sento i no ho sé expressar. No trobar paraules que reflecteixin els meus pensaments.
Una pàgina en blanc és com un fetus primerenc… fins que no tingui personalitat, quan li faltarà!
Fa basarda pensar com s’anirà desenvolupant… Serà bo, serà dolent, serà sa o malaltís, bonic o lleig, Intel·ligent o babau? Serà la meva alegria o pensaré que millor hauria estat que no hagués nascut?
He trobat a faltar tant les pàgines en blanc a la meva infantesa i primera joventut i ara, que en tinc a desdir, ara no sé què posar-hi.
També els músics deuen tenir por del silenci si dura massa i no els hi arriba la inspiració, perquè se n’ha de tenir molta, per a fer aquella música divina…!

“Un soneto me manda hacer Violante,
en mi vida me he visto en tal aprieto,
catorce versos dicen que es soneto,
burla burlando van los tres delante…”

Doncs mireu la pàgina; ja no és en blanc… hi ha lletres i punts i comes i demés… Però, hi he escrit el que ballava pel meu pensament…?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada