El fill tarambana - Obra de teatre en tres actes (Antònia García)

ACTE II

ESCENA I

L'escenari representa la sala de casa d'en VÍCTOR i la NEUS. Hi ha la taula i les cadires, un sofà, un moble a la dreta, un gran finestral amb cortines i dues portes, una a la dreta i una altra a l'esquerra de l'escenari.

(En VÍCTOR està assegut al sofà llegint el diari. Entra per la porta de la dreta la NEUS, portant l'EMILI agafat del braç. Es dirigeix a en VÍCTOR, emocionada)

NEUS: Ai, Reina dels cels! Mira, Víctor, mira qui ha arribat!  (abraça l'EMILI, tota plorosa) El nostre fill Emili! Déu meu!

VÍCTOR: (S'aixeca del sofà d'una revolada) Emili! Fill! No sabíem res de tu! Com és que has trigat tant?

EMILI: Mare! Pare! Perdoneu-me! No volia venir fins que no m'hagués situat i que poguéssiu estar orgullosos de mi...

NEUS: Ja ens ho explicaràs després, Emili. Ara seu, seu... (s'asseuen tots tres al sofà) Et trobo molt prim, fill! Ja et trobes bé?

EMILI: Bé, bé, no. El metge m'ha dit que he de fer repòs...

(S'obre la porta de l'esquerra i entra en PERE. Quan veu l'EMILI, fa un posat de sorpresa i, al mateix temps, de desdeny)

PERE: Vaja, mira qui tenim aquí! El “niño bonito”! Hola, germà! Ja has pogut trobar el carrer i la casa, després de tant de temps?

NEUS: Pere, per l'amor de Déu! No diguis aquestes coses i fes una abraçada de benvinguda a ton germà!

PERE: A mon germà? Mare, per què no acabem d'una vegada amb tantes històries, eh? (amb entonació sarcàstica) Ja que el senyor s'ha dignat tornar a casa, aprofiteu i digueu-li la veritat d'una punyetera vegada!

EMILI: Què vols dir, Pere? De quina veritat parles?

PERE: Doncs que la mare no és ta mare, ves...!

EMILI: Que no és ma mare? (Es gira, desconcertat, cap a la NEUS) Mare? Què vol dir, en Pere?

(La NEUS s'aixeca del sofà, fa unes passes cap aquí cap allà, s'estreny les mans, angoixada. En VÍCTOR també s'aixeca i procura calmar-la)

NEUS: Sí... és veritat, Emili: en Pere té raó... No sóc ta mare! De fet, sóc ton pare! Fa anys que em vaig fer una operació de canvi de sexe i...

(l'EMILI queda de pasta de moniato mentre en PERE el contempla amb aire triomfal)

EMILI: Si tu ets, de fet, mon pare... qui és ma mare?

VÍCTOR: Encara que sembli mentida, ta mare sóc jo, Emili! Jo també em vaig fer una operació de canvi de sexe...

EMILI: (Es deixa caure al sofà i es posa les mans al cap) No em digueu res més! M'estic tornant boig! És una broma pesada, oi? Digueu-me que és una broma pesada!

PERE: No, no ho és! I encara no saps el més bo! He, he... El fill gran, i per tant, l'hereu... no ets tu, que sóc jo! Ha, ha, ha...!

(l'EMILI es llança al coll d'en PERE i prova d'escanyar-lo. En VÍCTOR i la NEUS els descomparteixen)

Fi de l'escena I