ID 23692676 © Vanilladesign | Dreamstime.com |
(L’oficiala i
l’aprenenta xiuxiuegen tot mirant la mestressa de reüll. La Rosita talla el
cabell a la Sra. Neus sense ni obrir la boca, mentre aquesta no para de
queixar-se. Asseguda i fent veure que mira una revista la Sra. Carmeta no es
perd ni un mot.)
OFICIALA:
Avui se n’acabarà muntant una de bona, aquesta dona s’està passant i la
Rosita...
APRENENTA: Jo no
m’ho perdo per res del món.
Sra. NEUS: Que sí,
Rosita, t’ho asseguro. Hi pujaria de peus que era el teu Toni el qui vaig veure
amb una rossa tenyida passejant pel Paral·lel.
ROSITA: Ja s’ha
mirat al mirall, Neus? Vostè també és una rossa tenyida. Potser es va veure
reflectida en algun aparador i es va fer la il·lusió que anava amb el meu Toni?
Sra. NEUS: Però
quina bajanada has dit. Què n’he de fer jo del teu Toni? Jo no m’embolico amb
casats. Bé, vull dir que ja tinc l’Eusebi jo, per anar servida.
ROSITA: L’Eusebi
per servir-la a vostè? Pobre desgraciat! Si sempre va amb el cap cot de tanta
vergonya que té de sortir al carrer.
(A la Sra. Carmeta
se li escapa una rialleta de conill.)
Sra. NEUS: De què
rius tu, mala pècora?
Sra. CARMETA: Jo? Ah
sí! De la pinta que fa la d’Alba, amb mitges roses i faldilleta sobre genoll.
És que és d’un ridícul!
OFICIALA: Òndia,
per poc! Té els reflexos ràpids la Carmeta. No sé pas com acabarà això. No
entenc com la Rosita aguanta tant
APRENENTA: Vés de
què ha anat... Valga’m Déu, mira què ha fet la Rosita! Li ha tallat mitja
cabellera!
Sra. NEUS: Però,
què m’ha fet, Rosita? I ara què?
ROSITA: Doncs ara,
Sra. Neus, vagi així a passejar pel Paral·lel i miri els aparadors a veure si
hi troba el meu Antoni. Ja seria una bona sorpresa! Es nota que no fa vida al
barri i no parla gaire amb el seu Eusebi perquè si ho fes segur que ell li
hauria explicat que dimecres passat vam enterrar el meu Antoni.
(Un silenci
sepulcral s’escampa per la perruqueria.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada