dilluns, 17 de març de 2014

La princesa i el capità (Montserrat Fortuny)

Obra en tres actes

Personatges: La Princesa Cel-mar – El Capità An-Ri – El Gran Sacerdot Dal-Mar – El Capità Dol-Len – l‘Ajudant Sal-dor – L‘Ajudant Llis-Pla – Soldats – Arquers – Esclaus – Esclaves – Pobletans

País imaginari - Any 2000 a.C.

Esquerra i dreta, les de l’actor.

ACTE I

El Camp dels Arcs. A la dreta hi ha un pal de fusta blanca, al mig una diana vermella, amb el centre negre. Tot envoltat d’arbres alts i frondosos.

ESCENA I

Entra el Capità An-Ri, alt i fort, ros, jove encara. L’acompanyen el seu ajudant Sal-dor i dos soldats.

Capità: Espereu-me rere el bosc.
Ajudant: A les teves ordres!
Soldats: A les ordres! (mutis tots tres per la dreta)

Capità: (Treient-se la capa.) He de millorar els meus tirs el màxim possible, he de guanyar tots els arquers. (Tensa l’arc, hi posa una fletxa amb plomalls negres, pren punterIa i dispara.) Molt bé, l’he encertat al bell mig.

ESCENA II

Per l’esquerra entra la formosa princesa Cel-Mar. Va abillada amb una túnica blanca, amb un cenyidor d’or, i els cabells recollits amb una trena que li baixa per l’esquena. Avança silenciosament cap a l’esquena del Capità que no es gira.

Princesa: (a part) No m’ha vist, serà una sorpresa. (prepara el petit arc que porta, hi posa una sageta i dispara, encertant també la diana, amb la separació de la fletxa del Capità, de menys d’un dit)
Capità: (girant-se com una exhalació cap on és ella, traient-se l’espasa de la beina) Qui és l’agosarat…?
Princesa: (esclatant en una rialla) Com és que vols atacar la teva princesa?
Capità: (refet en un instant i somrient) Perdó, princesa, no m’imaginava que l’Adorada volgués emular la meva punteria! Pensava en algun dels meus rivals!
Princesa: Bé, ara sí que ningú no pot afinar els nostres dispars!
Capità: Jo, sí, princesa, jo mateix, no solament repetir-los, sinó millorar-los.
Princesa: Millorar-los, com pot ser…?
Capità: Si, encertant amb una altra sageta el bell-mig de les dues fletxes ja clavades…
Princesa: No m’ho puc creure!
Capità: (decidit) Amb tot el meu respecte, princesa, què t’hi jugues?
Princesa: (amb ironia) Qualsevol cosa, digues-ho tu mateix.
Capità: (amb vehemència) Un petó dels teus llavis als meus!
Princesa: (desconcertada per un instant) Ah!… Però, i si perds…?
Capità: (resolt) Si perdo, encara vols més càstig que no obtenir un bes teu?
Princesa: (recobrant la ironia) Si ho veus així, bé, que sigui com tu vulguis i quan vulguis.
ID 28440669 ©  | Dreamstime.com
Capità: Ara mateix, si et plau! (prepara una de les seves fletxes) Aquesta que té els plomalls vermells, perquè destaqui bé. (tensa l’arc i, sense tremolar-li cap múscul, dispara)
Princesa: Per tots els déus! Com és possible? Ben bé al mig de les altres dues…! Has guanyat. (entre altiva i alleujada, amb una rosa a cada galta)
Capità: Bé, princesa, i ara, quan obtindré el meu premi? (amb dolcesa i orgull al mateix temps
Princesa: Aquesta mateixa nit. T’esperaré sota les estrelles, al Portal de Ponent del Palau… sense seguici, sense escuders, ben sol…
Capità: (inclinant-se) Com tu diguis. Serà l’espera més llarga de la meva vida.

TELÓ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada