dilluns, 10 de març de 2014

A la cuina pot passar qualsevol cosa (Antònia García)

Era el segon aniversari del seu casament i la Lola volia fer un sopar romàntic i que sorprengués en Xavier. Va buscar la recepta que li havia donat aquella dona índia a la botiga de menjars orientals i va comprar tots els ingredients que calia. Faria una sopa de carabassa amb espècies i després rostit de vedella al curri amb cebetes i tomàquets.
Mentre preparava els aliments, amb la recepta sobre la taula de la cuina, anava fent balanç dels dos anys de matrimoni. No es podia queixar, s'estimaven, en Xavier era una bona persona, una mica despistat, potser un pèl massa introvertit. En canvi ella era molt oberta de caràcter, molt comunicativa.
Va pensar que amb el pebre, el gingebre i aquelles espècies que la dona índia li havia dit que eren afrodisíaques, després del sopar esplèndid podien tenir una nit memorable. Mentre trinxava les cebes, anava rememorant la nit de noces en aquell deliciós hotelet de París, primera etapa d'un viatge a Noruega que fou meravellós. Excepte el menjar. I és que, com la cuina mediterrània...
Ara calia sofregir a poc a poc la ceba amb una mica de mantega, fins que quedés ben confitada. La Lola va tornar la mantega a la nevera sense adonar-se que n'hi havia caigut una mica a terra.
Llavors va ser quan va entrar la gosseta Laika i va començar a ensumar per tot arreu. La Lola va cuitar a fer-la fora de la cuina, no fos cas que li saltés a la cadira i se li cruspís la vedella que ja tenia damunt de la taula, com havia fet dies abans amb unes escalopes. Val més prevenir que curar, va pensar. Va tancar la porta sense fer cas dels lladrucs de protesta de la Laika i es va girar cap als fogons, amb tant mala sort que va posar el peu damunt del bocí de mantega de terra i va relliscar. Va provar d'agafar-se a la cadira, si més no per esmorteir la caiguda, però en fer aquell moviment forçat es va desviar i va anar a petar mig d'esquena contra el marbre del costat de l'aigüera. Va picar amb la base del crani i fou un cop sec, amb un so com de pedra trencada.
El cos de la Lola va lliscar fins a quedar estirada damunt del mosaic, inconscient. A fora, la gosseta esgarrapava la fusta de la porta, com si ho hagués intuït. Els lladrucs es van tornar grinyols i no va parar ni es va moure d'allí fins que en Xavier va tornar a casa.
Més tard, els metges van dir que la causa de la mort fou el cop, un cop desafortunat. I el que havia de ser una celebració joiosa es transformà en dolor i desesperació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada