Recepta original (Antònia García)

Per fer aquesta recepta tan original, hem de tenir preparats els següents ingredients:

un bon manat d'ortigues

un grapadet de pinyons i de panses de Corint

dos parells d'anques de granota per cap

un grapat de caragols

unes quantes torradetes de pa

sal

all

julivert

mantega

xerès blanc

Agafem les ortigues amb unes pinces, les posem en un cassó i les fem coure a bany maria. Un cop cuites, les posem en una escorredora i quan hagin deixat anar tot el suc, les passem per la paella junt amb uns quants pinyons i un grapadet de panses de Corint.

A continuació, agafem unes quantes granotes ben molsudes i en separem les anques amb un bon cop de tallant. Posem la resta dels cossos de granota en un cubell amb aigua i el tapem, per tornar-ho a llençar al bassal quan en tinguem ocasió. Un cop netes les anques de les granotes, les coem a la planxa amb una picada d'all i julivert, ben tapat amb una tapadora, perquè les anques tenen tendència a saltar molt i s'escapen de la cuina.

Rentarem bé els caragols, que ja els tindrem purgats d'uns quants dies, els eixugarem amb un drap de cuina i els farem al caliu.

En una safata que pugui anar al forn, hi posarem una mica de mantega i farem un llit amb les ortigues. A sobre, hi posarem les anques de granota i entre cada parella d'anques, hi posarem una torradeta triangular de pa amb un caragol a sobre. Si no voleu tenir la feina de treure els caragols de les closques, podeu posar-hi llimacs cuinats igual que els caragols. Que no us faci fàstic. Els llimacs tenen gairebé el mateix gust que els caragols, o fins i tot encara són més bons.

Tingueu-ho al forn un quart d'hora. Ruixeu-ho amb un raig de xerès blanc i continueu coent-ho un quart d'hora més.

Porteu-ho a taula ben calent. I si algú en fa escarafalls, canvieu-li-ho per un plat de patates amb bledes sense sal ni oli. No es mereixen res més.

Estigueu segurs que qui es mengi aquest plat deliciós, se'n lleparà els dits. Els dits, les mans, i els colzes i tot. Bon profit!

Una recepta estrafolària (Montserrat Fortuny)

Aquest diumenge tindré a dinar una "coneguda" (no li vull dir "amiga"), que no m'és gaire simpàtica.

Li han dit de mi que sóc una excel·lent cuinera i suposo que vindrà amb ganes de criticar els meus menjars.

Pensava fer una de les meves receptes més bones, més admirades, però... he pensat fer-ne una que li tregui les ganes de tornar a casa meva.

M'he inventat aquesta:

Entre altres ingredients, que també hi hagi aquests tres: cargols, granotes i ortigues.

A mi no m'agraden els cargols, no em fa fàstic veure com se'ls mengen, però quasi, quasi.

Les anques de granota són molt famoses. Jo recordo que, l'últim any de la guerra, a Vidreres, una colla de nens i nenes, manats per l'Alfonso, anàvem al rierol i caçàvem granotes. El noi les matava, els treia les anques i feia un foc allà mateix, les coïa i se les menjava amb deliri.

Tothom esperava que ens en donés algun trosset, perquè eren extraordinàriament bones, sobretot amb la gana que teníem.

Ara, només de pensar-hi, ja m'agafa fàstic, i és per això que les couré per a ella, la visita, a veure si no li queden ganes de tornar a casa meva.

Quant a les ortigues, n'he collides de terra del jardí, procurant no clavar-me cap espina, que no és el mal que et fa, sinó la picor que et queda durant molta estona i que no se'n va amb res.

Faig un sofregit de ceba i tomàquet, li afegeixo una cabeça d'alls, tot ben rosset, i hi poso els cargols, ben "desfamats", les anques de granota i les ortigues i que es cogui tot plegat mitja horeta.

Quan tot queda de color ros, ben rosset, ho dono per cuit i acabat.

I ara, a veure quina cara farà quan s'ho mengi. De moment, l'olor que fa no és pas dolenta i no goso tastar-ho...

Ai, que si li agrada, tota la meva feina se n'anirà a passeig...!