Un dia qualsevol (Elisabet Prades)

Estimat Michel,

T’he anomenat Michel perquè el meu primer amor s’assemblava a l’Omar Sharif, espero que el nom no et desagradi. Ell, l’actor, era molt guapo però ara, als seus vuitanta i escaig, li resta aquell somriure de nen entremaliat i la seva mirada profunda encara et traspassa fent-te perdre l’oremus.

Bé, t’explico, avui ha sortit el sol com tots els dies, m’he llevat, m’he pres el cafè amb llet i he llegit una mica. També, com cada dia, he passat l’escombra, he tret la pols, he arreglat en Pavarotti, el canari, i he regat les plantes del balcó, les úniques que fan goig en aquesta casa.          Dutxa.

Després s’ha llevat la meva sogra, l'he ajudat a vestir-se i hem esmorzat. Hem preparat el caldo mentre posàvem una rentadora, he estès la roba.  Fet i fet eren les dotze, avui tocava anar a comprar al Día i a la farmàcia.  Primer, recollir la brossa per baixar-la a les escombraries. Sort que no tocava fregar el pis ni fer els vidres.

Arribem a quarts de dues, preparar el dinar, parar taula i rentar els plats.

Per fi, com es diu ara, un KIT KAT mentre miro La Riera.

Avui a les sis tocava metge,  per a mi, revisió, i és clar, he perdut la tarda. En arribar, en Salva ja era a casa, prepara el sopar, para taula i renta plats. Sort que, aquesta estona, ell s’ocupa de la “mama”, cap problema, ell, naturalment, és la nineta dels seus ulls,  tot ho fa bé, és perfecte, així qualsevol pot estar feliç de la vida, com ell.  Realment n'hi ha que neixen amb la flor on l’esquena perd el seu nom.

A les deu ja ho tenia tot fet, bon rècord, m’ha quedat temps per mirar què feien a la tele, ca, res de bo i t’he triat a tu, en Salva s’ha quedat al menjador mirant Sálvame.

Potser molta gent pensarà que això és el  pa nostre de cada dia i no té res d’especial,  però  ai!,  jo que pensava que un cop jubilada podria tenir tot el temps del món.

Bé, com diu la pel·lícula, sempre em quedarà Doctor Zhivago.

Bona nit, Michel.