dilluns, 31 de març de 2014

Dies de revolució (Pilar Zabala)

En Pierre, un home d’aspecte desastrat, amb barba de molts dies i cabells embullats i bruts, camina pel carreró de “l’Atelier” arrossegant els peus dins unes sabates que van conèixer millors moments.  Prematurament encorbat, avança lentament sota el pes del desànim i de l’ampolla de vi mig buida que duu a la mà.
            L’atenció de Pierre queda fixada en el munt de deixalles que resten abandonades en un racó, just al darrere d’un vell edifici habilitat circumstancialment com a presó. Encuriosit, remena la pila de brutícia tot buscant alguna cosa que li faci servei i n'extreu un sac de roba atrotinat i descolorit. A dins, barrejat amb diverses andròmines inútils, descobreix un parell de perruques en molt bon estat. L'una és impol·lutament blanca i repentinada amb una bona alçada, tal com marca la moda selectiva de l’alta aristocràcia. L’altra presenta mitja cabellera, és vermellosa i ben rinxolada, fet que distingeix expressament la majoria de les dones anomenades “de mal viure”.
            Pierre s’asseu a terra amb una perruca a cada mà i la mirada perduda dins el fosc laberint dels seus pensaments. No pot evitar que li retornin a la memòria les cruentes imatges dels fets en què, sense proposar-s’ho, es va veure implicat. Arrossegat per l’efervescència de les seves pròpies idees i les dels altres, recorda que es va llançar al carrer al crit de “fem fora els aristòcrates i ocupem els seus palaus”.
            Apesarat,  observa atentament les perruques, no té cap dubte que la guillotina ha pres el dret a la vida a les seves propietàries, dues dones clarament posicionades en nivells ben diferents. Pierre intenta imaginar com deurien ser els seus dies abans de ser estroncats per l’esclat enfurismat de la Revolució, un malson totalment real, abocat a un descontrolat bany de sang que, com una taca d’oli, segueix estenent la barbàrie i el terror per tot França.
            Perruca blanca:
            —Sóc elegant i distingida, requisit i complement necessari per estar a l’alçada dels costosos vestits. Donzelles i criades m’han tractat i pentinat amb la màxima delicadesa. He assistit als salons de ball dels millors palaus. A taula, he estat al costat de prínceps i marquesos. He estat present en tota mena de conxorxes. He lluït joies, regals dels diferents amants. El luxe i la disbauxa són trets habituals al meu voltant. Despertar passions i viure despreocupadament van ser els objectius de la meva propietària.
            Perruca vermella:
            —Sóc atrevida i provocativa, requisits necessaris per atreure l’atenció dels homes. He estat mal considerada i no sempre ben tractada. He assistit als salons de les meretrius de més anomenada. He compartit taula amb tota mena de trinxeraires. M’han arribat secrets i confidències comprometedores que en cas necessari poden fer un bon servei. He reposat en llits amb llençols de fil i també damunt la palla. He lluït flors, regals d’un parell d’extraordinaris i delicats amants. El desvergonyiment i la complaença són trets habituals al meu voltant. Fugir de la desesperant misèria al preu que sigui, ha estat l’objectiu de la meva propietària.
            En Pierre s’aixeca de terra, torna a posar les perruques dins el sac i hi afegeix l’ampolla de vi mig buida. Aquest cop, amb el posat més dret i el pas decidit, camina vers els jardins de Luxemburg. La tarda és avançada quan, agenollat davant d’un arbre robust, grata la terra amb les mans i fa un forat prou fondo per ficar-hi la bossa amb tot el seu contingut. Després aplana de nou el tros remogut i deixa caure al damunt una petita flor propera.
            La fosca nit cobreix París mentre pels seus carrers i places la gent segueix reclamant més sang i venjança. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada