Un robot multi funció (M. Jesús Mandianes)

La meva mare és un robot! Sí, Jaume, t'ho pots ben creure. Jo feia temps que ho sospitava però ahir al vespre en vaig tenir la confirmació. Després de sopar i rentar-me les dents, em va dir:

—Carles, a dormir, que demà t'has d'aixecar d'hora!

Imagina't!  A les nou de la nit al llit, com si fos un nen petit, no s'adona que ja tinc cinc anys! És clar que jo no puc anar a fer nones tan d'hora, així que vaig decidir parar l'orella per sentir què es coïa darrere la paret. Mai no endevinaries que van sentir aquestes orelletes. La mare deia al pare:

—La meva bateria està al límit, he de desconnectar per recarregar les piles, abans que aquest motor deixi de funcionar.

Què et sembla? Però el pitjor va ser la resposta del pare, que li va dir:

—Marxa aquest cap de setmana, aprofita per alliberar la sobrecàrrega d'energia negativa que portes a sobre, jo em faré càrrec dels nens.

Oi que ara comprens com poden fer tantes coses alhora? Anar a treballar, cuinar, planxar, ajudar-nos a fer els deures... Segur que li han instal·lat al cervell un programa multi funció. I quan li agafa per posar-se tendra, ens mira amb els ulls brillants com si fossin raigs làser, sembla com si se li estiguessin fonent els circuits!

Mira, Carles, jo fa temps que me n'havia adonat, però com que sempre em dieu que sóc un setciències, i fins i tot de vegades m’heu donat un clatellot quan aixeco la mà a classe, no he dit res... Bé, com que ets el meu amic et perdono i ara mateix t’ explicaré un secret:

Una vegada estava  mig adormit quan ella va entrar a la meva habitació per acotxar-me i fer-me un petó de bona nit. Jo tenia els ulls aclucats i vaig veure com es transformava en una gallineta mecànica.

—Apa, noi aquesta si que és bona. Vols dir que no ha estat un somni?

No Carles, no. Ens han ben enganyat a tots, fins ara que hem descobert la veritat vertadera: Les nostres mares són robots!