dilluns, 27 d’octubre de 2014

Relat curt (Carme Marquès)

La mare era un robot defectuós. Calia posar-li sovint oli perquè pogués funcionar.
Si un dia l’oli s’havia acabat, calia anar a comprar-ne i si la botiga estava tancada, es quedava aturada com s’atura un rellotge quan li manca corda i ningú se’n recorda.
Així que quan la oïm grinyolar tots nosaltres correm a cercar l’oli miraculós que l’activa de nou. És que sense la mare res funciona a casa. Resulta tant còmode tenir-ho tot apunt, trobar-t’ho tot fet... La mare és un tresor a pesar que resulta una mica cara de manutenció.
Una vegada, pels volts de Nadal, una mica més i allò acaba en tragèdia. Seguint el costum d’anar a la Missa del Gall, la família, ben empolainada ens dirigíem a l’església, tot anava com una seda, fins que en tornar cap a casa, vam robar que una fortíssima nevada havia cobert els carrers amb mig metre de neu. Tots tremolàvem de fred, la mare, la pitjor; se li va congelar l’oli i no podia fer ni un pas. La solució era difícil de trobar, tothom hi deia la seva, i no ens posàvem d’acord.
Què si això, que si allò. Va ésser en Jaumet, el més petit de tots nosaltres el que trobà la solució: trucar la grua i que la remolqués fins a casa. Bravo.
Sempre els petits són els més espavilats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada