dilluns, 3 de novembre del 2014

Un crim espantós (Carme Marquès)

Quan arriba a la clariana del bosc, on havien trobat un home mort, el cos estava envoltat d’agents de la policia. I el lloc acotat amb una cinta groga. El cos mig cobert pel fullam abundós propi de la tardor, mostrava la nuesa parcial, tot ensangonat. Una ferida d’arma blanca sota l’abdomen, els dits índexs de les mans, amputats. Els ulls esbatanats mostraven l’horror dels últims instants. La boca oberta, desencarada, era presa de mosques i cucs. El rigor mortis total ja era present.
El forense abocat sobre d’ell, determinava quant feia que era mort. Els agents, pels voltants, cercaven qualsevol pista que dugués a determinar la personalitat de l’assassí. S’acompanyaven amb gossos que rastrejaven el terreny al voltant de la víctima.
El sòl estava xop, havia plogut la nit passada, impossible de retenir qualsevol petjada.
Un dels agents cridava amb to de triomf que havia trobat un ganivet de grans proporcions, probable arma del crim, sota les arrels d’un om enorme. Tots varen córrer per veure’l. Alhora que més enllà algú cridava que hi anessin ràpid, que havia trobat el cos d’un home penjant d’un arbre.
El cas quedava tancat, ja que duia una carta de comiat dintre d’una de les butxaques de l’abric, la lectura de la qual clarificava el fet.
Va arribar l’ambulància i va retirar els cossos. Els agents recollien els filats de cintes grogues, els gossos pujaven a la camioneta gossera, després de rebre una llaminadura com a premi pels seus serveis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada