Quan arriba a la clariana del bosc, on
havien trobat un home mort, el cos estava envoltat d’agents de la policia. I el
lloc acotat amb una cinta groga. El cos mig cobert pel fullam abundós propi de
la tardor, mostrava la nuesa parcial, tot ensangonat. Una ferida d’arma blanca
sota l’abdomen, els dits índexs de les mans, amputats. Els ulls esbatanats
mostraven l’horror dels últims instants. La boca oberta, desencarada, era presa
de mosques i cucs. El rigor mortis total
ja era present.
El forense
abocat sobre d’ell, determinava quant feia que era mort. Els agents, pels
voltants, cercaven qualsevol pista que dugués a determinar la personalitat de
l’assassí. S’acompanyaven amb gossos que rastrejaven el terreny al voltant de
la víctima.
El sòl estava
xop, havia plogut la nit passada, impossible de retenir qualsevol petjada.
Un dels agents cridava
amb to de triomf que havia trobat un ganivet de grans proporcions, probable
arma del crim, sota les arrels d’un om enorme. Tots varen córrer per veure’l. Alhora
que més enllà algú cridava que hi anessin ràpid, que havia trobat el cos d’un
home penjant d’un arbre.
El cas quedava
tancat, ja que duia una carta de comiat dintre d’una de les butxaques de
l’abric, la lectura de la qual clarificava el fet.
Va arribar
l’ambulància i va retirar els cossos. Els agents recollien els filats de cintes
grogues, els gossos pujaven a la camioneta gossera, després de rebre una
llaminadura com a premi pels seus serveis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada