dilluns, 20 d’octubre de 2014

Les rondes (Anna Collado)

Les rondes, aquell indret meravellós de Barcelona on mai no et sentiràs sola. La Via Augusta del segle XX, el camí que et mena a tots els racons de la ciutat. Viver de mil històries per minut: penes i alegries al volant, sempre en moviment.
M'agrada pensar on van els que vénen i d'on vénen els que van. Conjecturo sobre possibles històries, especialment quan el trànsit és lent, pausat, flegmàtic. Llavors, puc observar l'interior dels vehicles i imaginar qui són els qui hi habiten: si són feliços o si la tristesa els envaeix. Per què han triat ser aquí i no en un altre lloc més bonic... Potser no ho han triat? Potser no n'han trobat cap de millor?
Les rondes m’inspiren. I, mentre espero que es desfaci la cua, el continu soroll del brmm brmm em porta a experimentar amb les paraules per tractar de descriure-les:
“El brunenc, brufat de blancs i negres i algun verd aquí i allà, domina l'escenari. Uniforme, sobri, estable... Els abruptes canvis de llum aclaparen, i el continu bramul, brogit, brumit, bruel, bruit, brunzit desconcerta tothom.
L’embruix de l’indret és tal, que a voltes els conductors brugolen els dels cotxes veïns. La possessió d’un vehicle d’alta gama embraveix alguns brètols, els quals, mig embruixats pel seu breu poder, bramen més fort que els altres­ i enceten bregues absurdes.”
L’esforç de voler semblar una gran literata, em duu a respirar fons i sento les partícules d'oxigen de carboni entrar dins els meus pulmons. És pitjor que respirar aire pur? Potser sí, però a mi m'agrada. La meva sang necessita aquestes partícules per seguir fluint. No m'imagino la vida sense elles. Les rondes, per tant, són la meva font de vida.

1 comentari:

  1. M'ha agradat molt. M'ha semblat molt original i ben treballat. Enhorabona :-).

    ResponElimina