dilluns, 13 d’octubre de 2014

Màgia (Montserrat Fortuny)

Quan separava els meus llavis
dels teus llavis de dolçor,
és quan vaig veure’m
reflectida al fons de tes pupil·les.
Oh, màgia de l’amor!
Què hi feia, jo, allà?
Per què hi brillava?
Era ben bé una joguina
bellugadissa dins de l’iris!
I vaig somriure en aquella imatge
I ella em va tornar el meu somriure.
Però vaig córrer a tancar els ulls
perquè em cridaven altra volta
els llavis besadors.
Els llavis que vaig fer descloure
amb la MÀGIA encesa
que té el nom d’ AMOR…!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada