dilluns, 13 d’octubre del 2014

El conill (Anna Collado)

N’estava tip de tot allò. Em creia incapaç de sentir un altre cop aquell mareig, l’estirada d’orelles i tota aquella gentada al meu davant rient, xisclant i aplaudint. Ho patia en la meva pell dues o tres vegades per setmana. Pels meus bigotis que estava disposat a posar-hi remei!
El dia que vaig dir prou ho vaig escenificar de manera prou clara. Quan l’amo va provar, un cop més, d’introduir-me dins el barret de copa, m’hi vaig negar. Allà dins hi passaven coses estranyes que feien que em maregés i perdés la noció del temps i de l’espai. Per això vaig fer ús de tot el meu potencial per evitar-ho. L’estratègia era clara: agafat de mans i peus a la vora del barret, vaig provar d’evitar que m’hi introduís. A més d’aferrar-m’hi amb totes les meves forces, també vaig esforçar-me en posar ben rígida l’espinada i així impossibilitar l’operació.
ID 38055433 © Lineartestpilot | Dreamstime.com
—Puto conill de merda! —és tot el que recordo haver sentit abans d’estampar-me contra el terra amb tanta força que ni la rigidesa en que tenia l’espinada va poder evitar que aquesta es partís en dos.
Ara sento una escalforeta cada cop menys agradable i veig la campana greixosa de la cuina tot just abans que una cascada d’arròs caigui damunt meu. Més enllà de la tassa que el contenia, la rialla fastigosa de l’amo és la darrera imatge que guardo a la retina, la qual està mig velada per un tel d’oli bullent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada