dilluns, 7 d’octubre de 2013

Pinquilar (Anna Collado)

Definició:
v. tr. Inventar sobre la marxa un relat.

Utilitat:
Els nens i nenes conteferits/des, no en tenen mai prou d’escoltar contes. Un cop hem esgotat els contes clàssics com La Caputxeta Vermella, Els Tres Porquets o La Blancaneus i recorregut a d’altres menys escoltats com La Sopa de Destral o Les Set Pomes d’or, per satisfer els infants no ens queda més remei que pinquilar. Començarem per pensar en un personatge, ja sigui del regne animal, vegetal o humà; a continuació l’hi donarem un nom i un context (p.e.: Li, la filla de l’emperador de la Xina; Babakar, el pescador senegalès que no té un plat per posar a taula; Fermina, la formiga a qui no li agradava treballar; Ramon, el senyor a qui li agradava cuinar...). Fet això, ens deixarem endur per la imaginació i per les reaccions dels infants.
Pinquilar també pot servir per buscar una sortida a una situació incòmode. Inventarem històries que esdevindran excuses versemblants per justificar els nostres actes o mancances.

Els/les pinquiladors/es, neixen o es fan?
Sens dubte, a pinquilar se n’aprèn a base de pràctica. No val a confiar en la providència per sortir airosos/es davant d’un infant assedegats de contes o d’un adult inquisidor que busca explicacions. Per pinquilar correctament, hem de seguir una tècnica acurada que s’aprèn majoritàriament amb la pràctica però també amb una no gens menyspreable ració de teoria. Existeixen manuals de pinquilació a disposició del públic i nombrosos materials relacionats penjats a la xarxa. Destaquem el curs pràctic “Pinquilar és fàcil” penjat per fascicles a YouTube.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada