dilluns, 7 d’octubre de 2013

La paraula inventada (Montserrat Fortuny)

"Dolça Catalunya, pàtria del meu cor..." exclama Verdaguer a "L’emigrant" i continua al "Barretinaire" "Catalunya pàtria dolça..." I quan ho llegeixo o ho sento, em vénen al pensament serralades, boscos, valls, mars, platges, els Pirineus, Montserrat, el Montseny (El pits de Catalunya: Montseny i Montserrat", del mateix poeta... La Costa Brava i altres bellíssimes visions. Però no tant espontàniament les seves principals ciutats: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i mira que en són d’importants:
El Barri Gòtic, les Rambles, l’Eixample, Montjuïc, el Tibidabo, la Sagrada Família, el Parc Güell...
El Call Jueu, amb els seus carrerons enfiladissos, la gran catedral, la més ample sense columnes, els ponts de l’Onyar...
La Seu Antiga, el curs del Segre, el monument a Indíbil i Mnadoni, els seus conreus "que el graner de Roma fou..."
El circ romà, les muralles ciclòpies, el Balcó del Mediterrani...
I penso:  Em caldria un sol mot que les definís, una sola paraula que me les portés de cop al pensament.
I imagino una acumulació de síl·labes que, immediatament em doni la seva visió i escric:
                                     GIRCELTARLLEI

                                     BARTARLLEIGIR

                                     CELTARLLEIGIR

                                     CELTARLLEIONA

Amb quina em quedo?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada