Quan va entrar a l’envelat, acompanyat de quatre
amics, totes les mirades femenines van convergir en ell. Pel seu tipus, per les
seves faccions, destacava ben bé dels altres.
Va asseure’s acomplexat. No li agradava aquella
música ni aquella espècie de balls. Per fi, esperonat pels amics, es va decidir
a demanar-li en una rosseta que feia estona que se’l mirava, si volia ballar,
cosa que la noia va acceptar encantada… però, al cap de pocs moments es va
queixar que li havia destrossat les sabates noves i el va deixar plantat.
La segona vegada, amb aquella morenassa li va
passar per l’estil: “Ai, els meus dits del peu..!” i tornem-hi a seure
avergonyit. Però, al cap d’uns instants se li acosta la Maria Mercè, una noia
del Guinardó que ha anat per primera vegada a la Festa Major de Gràcia i que no
ha pogut apartar els ulls de la seva presència i ha vist el seu fracàs i li diu
que, si vol, ella l’hi ensenyarà…
El noi se la mira amb sorpresa, és molt bonica i,
agraït, li diu que sí, però que primer voldria parlar una mica amb ella… i si
es descuida…!
La noia queda agradablement sorpresa quan li
explica detalls de la seva vida, les seves afeccions, els llibres que ha
llegit, la música que escolta. Una conversa diferent de la dels altres xicots.
Continuen veient-se cada dia a l’envelat i,
acabada la Festa Major també en altres llocs, parcs i passejades i cada dia
ella queda més sorpresa i encantada pels seus fets: Com s’ha adaptat a la vida,
després de passar els seus primers anys a l’orfanat, perquè en Medir no té
pares coneguts, el van trobar, nadó, abandonat al carrer. Acabada l’educació d’aquest
centre, als onze anys, en va estudiar quatre més a l’escola de monjos de
Montserrat, on gaudí d’una educació completa. I als setze anys va començar d’aprenent
i ara es guanya la vida treballant de contramestre tèxtil en una fàbrica.
Riu amb les seves aventures de la mili, quan va
ser soldat de cavalleria, “batidor” (equivalent a “gastador” a la infanteria) però,
al final, quan li confia el que portava tancat al cor, la seva experiència, als
divuit anys, al front de guerra, quan va ser ferit de consideració i els mesos
que va passar als hospitals en males condicions, ella plora d’emoció i de
sentiment per les seves tristes vivències.
Fins que, al veure-la plorar, el noi l’agafa als
seus braços i li declara el seu amor, que ella comparteix.
Als enamorats encara els hi cal molt de coratge
per a vèncer les dificultats devingudes de la negativa del pare de la Maria
Mercè, en vista del naixement i vida laboral del Medir, que considera inferiors
al que li convé a la noia. Fins i tot intenta que es vegi inculpat en un
robatori a la fàbrica tèxtil, cosa que condueix a la separació definitiva de
pare i filla.
Al final aconsegueix triomfar el seu amor, després
d’escenes dramàtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada