dilluns, 21 d’octubre de 2013

L'envelat (Montserrat Fortuny)

Quan va entrar a l’envelat, acompanyat de quatre amics, totes les mirades femenines van convergir en ell. Pel seu tipus, per les seves faccions, destacava ben bé dels altres.
Va asseure’s acomplexat. No li agradava aquella música ni aquella espècie de balls. Per fi, esperonat pels amics, es va decidir a demanar-li en una rosseta que feia estona que se’l mirava, si volia ballar, cosa que la noia va acceptar encantada… però, al cap de pocs moments es va queixar que li havia destrossat les sabates noves i el va deixar plantat.
La segona vegada, amb aquella morenassa li va passar per l’estil: “Ai, els meus dits del peu..!” i tornem-hi a seure avergonyit. Però, al cap d’uns instants se li acosta la Maria Mercè, una noia del Guinardó que ha anat per primera vegada a la Festa Major de Gràcia i que no ha pogut apartar els ulls de la seva presència i ha vist el seu fracàs i li diu que, si vol, ella l’hi ensenyarà…
El noi se la mira amb sorpresa, és molt bonica i, agraït, li diu que sí, però que primer voldria parlar una mica amb ella… i si es descuida…!
La noia queda agradablement sorpresa quan li explica detalls de la seva vida, les seves afeccions, els llibres que ha llegit, la música que escolta. Una conversa diferent de la dels altres xicots.
Continuen veient-se cada dia a l’envelat i, acabada la Festa Major també en altres llocs, parcs i passejades i cada dia ella queda més sorpresa i encantada pels seus fets: Com s’ha adaptat a la vida, després de passar els seus primers anys a l’orfanat, perquè en Medir no té pares coneguts, el van trobar, nadó, abandonat al carrer. Acabada l’educació d’aquest centre, als onze anys, en va estudiar quatre més a l’escola de monjos de Montserrat, on gaudí d’una educació completa. I als setze anys va començar d’aprenent i ara es guanya la vida treballant de contramestre tèxtil en una fàbrica.
Riu amb les seves aventures de la mili, quan va ser soldat de cavalleria, “batidor” (equivalent a “gastador” a la infanteria) però, al final, quan li confia el que portava tancat al cor, la seva experiència, als divuit anys, al front de guerra, quan va ser ferit de consideració i els mesos que va passar als hospitals en males condicions, ella plora d’emoció i de sentiment per les seves tristes vivències.
Fins que, al veure-la plorar, el noi l’agafa als seus braços i li declara el seu amor, que ella comparteix.
Als enamorats encara els hi cal molt de coratge per a vèncer les dificultats devingudes de la negativa del pare de la Maria Mercè, en vista del naixement i vida laboral del Medir, que considera inferiors al que li convé a la noia. Fins i tot intenta que es vegi inculpat en un robatori a la fàbrica tèxtil, cosa que condueix a la separació definitiva de pare i filla.
Al final aconsegueix triomfar el seu amor, després d’escenes dramàtiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada