dilluns, 14 d’octubre de 2013

Complex de tou (Francesc Blasco)

El Carles era, des de feia tres anys, el director de l’oficina i des del primer dia va pensar que ell era massa tou per poder manar tantes persones amb la suficient autoritat.
Tenia la creença que per a ser director s’havia de ser una persona dura i una mica freda i ell sabia que era un tros de pa. Es coneixia prou bé per saber que un dels seus valors principals era no molestar ni fer mals als altres.
Tant els seus superiors com els seus companys estaven encantats amb la seva manera de treballar i amb la seva manera de ser, però ell pensava que no era prou dur, que no sabia manar i ho passava malament.
Molts dies s’autoimposava fer alguna acció que demostrés que sabia manar: “Avui” es deia a si mateix “faré venir algú al meu despatx, deixaré la porta oberta i li diré alguna cosa amb un to de veu enfadat perquè tots ho sentin i vegin la meva autoritat...”.
Però només de pensar-ho ja li tremolaven les cames, li feia mal la panxa i acte seguit deia: “I si es molesta algun dels meus companys? I si algú es preocupa?”. I tot seguit ho deixava córrer.
Altres cops pensava: “El proper que vingui a demanar-me algun permís li diré que no i així veuran com mano”. Però quan venia la Maria a demanar-li que necessitava sortir una mica abans per poder recollir el seu fill o el Marc a demanar si demà podia arribar mitja hora més tard per acompanyar la mare al metge; li començava a tremolar la veu i era incapaç de negar-s’hi. Quan ja havien sortit del despatx, se sentia dèbil i amb poca autoritat.
Això va ser així fins aquell dia que va anar al taller de lideratge que li va suggerir el seu amic Francesc. El ponent va parlar d’assertivitat, d’empatia i de tolerància. Va pensar: “Sembla que parlin de mi i diu que això és bo. Diu que la autoritat és aconseguir que els altres facin el que tu vols però voluntàriament, que no es tracta de manar; i moltes coses semblants”.
I a partir de llavors, el Carles va poder ser ell mateix sense complexes, fent-ho tant bé com sempre, però sense cap tipus de remordiment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada