El Carles era, des
de feia tres anys, el director de l’oficina i des del primer dia va pensar que
ell era massa tou per poder manar tantes persones amb la suficient autoritat.
Tenia
la creença que per a ser director s’havia de ser una persona dura i una mica
freda i ell sabia que era un tros de pa. Es coneixia prou bé per saber que un
dels seus valors principals era no molestar ni fer mals als altres.
Tant
els seus superiors com els seus companys estaven encantats amb la seva manera
de treballar i amb la seva manera de ser, però ell pensava que no era prou dur,
que no sabia manar i ho passava malament.
Molts
dies s’autoimposava fer alguna acció que demostrés que sabia manar: “Avui” es
deia a si mateix “faré venir algú al meu despatx, deixaré la porta oberta i li
diré alguna cosa amb un to de veu enfadat perquè tots ho sentin i vegin la meva
autoritat...”.
Però
només de pensar-ho ja li tremolaven les cames, li feia mal la panxa i acte
seguit deia: “I si es molesta algun dels meus companys? I si algú es preocupa?”.
I tot seguit ho deixava córrer.
Altres
cops pensava: “El proper que vingui a demanar-me algun permís li diré que no i
així veuran com mano”. Però quan venia la Maria a demanar-li que necessitava
sortir una mica abans per poder recollir el seu fill o el Marc a demanar si
demà podia arribar mitja hora més tard per acompanyar la mare al metge; li
començava a tremolar la veu i era incapaç de negar-s’hi. Quan ja havien sortit
del despatx, se sentia dèbil i amb poca autoritat.
Això
va ser així fins aquell dia que va anar al taller de lideratge que li va
suggerir el seu amic Francesc. El ponent va parlar d’assertivitat, d’empatia i
de tolerància. Va pensar: “Sembla que parlin de mi i diu que això és bo. Diu
que la autoritat és aconseguir que els altres facin el que tu vols però
voluntàriament, que no es tracta de manar; i moltes coses semblants”.
I
a partir de llavors, el Carles va poder ser ell mateix sense complexes, fent-ho
tant bé com sempre, però sense cap tipus de remordiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada