Laumisita, Friscopenda, Jassinela, Lipesinda i Pasaminda. Cinc són les
paraules que després de molts i costosos
esforços he aconseguit inventar però, entre totes elles, he decidit
quedar-me amb “JASSINELA”.
Tot seguit m’he adonat que tinc un problema; no sé
què puc fer amb aquesta paraula inventada. Simplement l’he escollida perquè la
seva sonoritat em resulta força engrescadora, però és clar, això no és
suficient, cal donar-li un ús que pugui
encaixar en una determinada forma o contingut.
Confesso que he estat a punt de deixar-ho córrer,
no tenia ganes de tornar a esprémer-me el cervell, però finalment la curiositat
i, per què no ho haig de dir, el meu cabut orgull, m’han empès a acceptar el repte; així és que he tancat
els ulls i altre cop m’he tornat a
concentrar.
“En un lloc d’aquesta malaurada terra nostra, un
lloc que no us sé dir, existeix un petit país meravellós anomenat Jassinela.
Es troba en un indret molt bell, protegit per un seguit de majestuoses
muntanyes i esplendorosos arbres gegantins. Allà les pluges solen ser
tranquil·les, els prats verdegen tot l’any i per tot arreu les flors llueixen
els colors de l’Arc de Sant Martí. Els
Jassinelencs són una bona gent molt
curosa amb la natura i per això ella els proporciona els remeis i tots els
aliments que necessiten regant els seus
camps amb nombroses fonts d’aigua clara.
Els habitants de Jassinela viuen en pau i són molt
feliços perquè no desitgen més del que ja posseeixen. Desconeixen què és
l’enveja, l’avarícia i la mentida i encara menys pensen planificar ni
participar en cap guerra”.
De sobte he obert els ulls i la crua realitat m’ha
colpejat fort allà on fa més mal. En quin indret del món ets Jassinela? Estic segura que a la fi et trobarem el dia
que, amb convicció i tots a l’hora, somiem fer-te possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada