Desdiridori (Dolors Oller)

—Desdiridori.

—Desdiridori? Què has dit? A mi no em faltis, eh!

—No et falto, home, que aquesta és una paraula amable.

—Si tu ho dius...

—És una paraula que serveix per expressar moltes coses, podríem considerar que és un mot multiús, depenent de la conversa li pots adjudicar una funció o una altra.

—Fa temps que visc en aquest país i no l'havia sentida mai.

—Això no vol pas dir que no existeixi!

—Bé, doncs ja em diràs com la puc fer servir (em sembla que aquest se l'ha inventada, sóc una persona molt llegida jo, i no em sona de res)

—Mira: Quan el teu interlocutor no vol baixar del burro, li dius: doncs apa!, desdiridori i si no ja m'ho sabràs dir! (Vindria a ser: si no et desdius del teu parer ja veuràs quin desori).

»Si t'has equivocat i et vols fer l'orni, respons: desdiridori, desdiridori, que és l'equivalent al: "donde dije digo, digo Diego" dels castellans.

»Si et fan una pregunta compromesa pots engaltar: Ah! Desdiridori tot arronsant les espatlles, en aquest cas seria un: no vull posicionar-me en aquest tema.

»Podríem seguir molta estona perquè cadascú li pot buscar el seu significat però te'n diré només un altre que és el que jo utilitzo més, sobretot en els últims temps. Cada vegada que sento al ministre Wert, per exemple. Fins ara ha anat funcionant prou bé, però ja començo a dubtar que tingui el poder que li atribuïa el meu avi, que és qui em va ensenyar aquest conjur, fa així: Desdiridori, Desdiridori, que nostra llengua mai no mori!

—Mira noi, no sé si m'estàs aixecant la camisa, però per si de cas el conjur me l'apunto, perquè necessitarem el que no està escrit per poder frenar aquests assassins de cultures.