la dels rínxols d’or
i d’ulls blaus com el safir.
Sóc aquella que, ja de petita,
el riu m’enamorava
en tot el curs verd i brillant
i, allà, on no hi anava la mirada,
la ficció ja m’hi portava
amb els ulls clucs.
Em feia la il·lusió
que, damunt teu, surant,
amatent, em portaries
per jardins i per oasis,
per eres i per llars.
Aquest riu que, ja de nena,
em duia immensa joia,
ara se m’emporta enllà,
passant per valls eixutes,
per erms i per deserts,
fins a la mar.
 |
| Autora: Montserrat Fortuny |
Jo sóc n’Ofèlia,
víctima del desamor
en mig del riu.
Sense el teu amor,
el cor soliu
busca el contacte de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada