Els desig
d’amistat i altres que ocultàrem
per por al rebuig
i al trencadís de somnis
es gestaren sota
el vesc i vora els llums de Nadal.
Però els dies
s’allargaren i aparegueren
mil colors que envaïren
els nostres ulls
i un cel clar
immens acollí els nostres cors
sota la seva capa
de perfums salvatges.
Passat el
solstici, el nostre amor apassionat
elevà la
temperatura d’aquest món
i beguérem l’un de
l’altre assedegats de certeses.
Ara que els vents
bufen fort, la flama ja no pren.
Els capvespres
daurats il·luminen el nostre espai
de grisos i ocres
despullats de carícies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada