dilluns, 3 de novembre de 2014

Quin crim (Núria Soler)

Alsa! Ja li ha tornat a tocar a la inspectora Solga. Últimament sempre li toquen casos d’aquests. Quina bestiesa! Ep, ep, crida, que no entri ningú fins que no arribin el forense i els de la científica! Sempre els ha de parar els peus!
Quin desori, això deu haver estat una batalla campal. Tot està regirat i aquest pobre ja no ho podrà endreçar. I, com sempre, està de boca terrosa. Què ho deu fer que cada vegada que troba un homicidi no pugui veure mai la cara del mort. Potser els assassins ho fan expressament perquè no li agafi una basca.
La veritat és que després de tres anys en aquest servei ja hi està acostumada. De tota manera la primera impressió, afecta.
A veure, així d’entrada, impacta però... Bé ja va per feina. Anota:
- Víctima: home estès boca terrosa amb una ferida per arma de foc al mig de l’esquena. Sembla que deu haver afectat directament al cor, sí, per la posició jo diria que ha caigut a plom.
- Escenari: despatx d’arquitecte o aparellador, pel tipus de taula de treball, encara que també es podria tractar d’un dibuixant o il·lustrador. Sala totalment regirada, dues cadires tombades, els calaixos i un moble fitxer regirats, papers i dossiers per terra. Els llibres dels prestatges intactes tret d’un volum obert damunt la taula amb fulls arrencats però sembla que no tenien interès perquè els han deixat per terra.
Surt per veure si aquells dos han acordonat la zona i si la dona que els ha avisat li pot donar més informació. Encara que normalment no en treu mai l’aigua clara, no saben... els sembla... potser que... segur que era un tret... no, no, és la primera vegada que en sento un en directe però de tant veure pel·lícules...
Ja ha arribat el jutge. Encara sort que és un dels més amables i ara arriba la científica. Oh, és en Pere, es sorprèn la inspectora. No sap que s’ha reincorporat després de la maltempsada que va tenir. Va de seguida a saludar-lo, mira, li fa hola amb la mà. Se la nota contenta de veure’l. Ja torna a entrar i ara arriba el forense, s’hi posen.
Veu que en Pere li fa senyals, s’hi acosta. Ha empal·lidit de cop, sembla que li vol dir alguna cosa, s’hi apropa, ja són a tocar, no parla, li dóna un copet al braç sense mirar-la, li toca la mà, vol passar-li una nota sense que se n’adoni ningú. Ja la té, està ensangonada, dissimula i se separa del Cafarnaüm. Com qui no vol la cosa es gira d’esquena i fent veure que regira un sofà la desplega i, en una lletra tremolosa, llegeix: INSPECTORA SOLGA VOSTÈ JA SAP QUI HA DE BUSCAR.
Tota ella s’estremeix!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada