Alsa! Ja li ha
tornat a tocar a la inspectora Solga. Últimament sempre li toquen casos
d’aquests. Quina bestiesa! Ep, ep, crida, que no entri ningú fins que no
arribin el forense i els de la científica! Sempre els ha de parar els peus!
Quin
desori, això deu haver estat una batalla campal. Tot està regirat i aquest
pobre ja no ho podrà endreçar. I, com sempre, està de boca terrosa. Què ho deu
fer que cada vegada que troba un homicidi no pugui veure mai la cara del mort.
Potser els assassins ho fan expressament perquè no li agafi una basca.
La
veritat és que després de tres anys en aquest servei ja hi està acostumada. De
tota manera la primera impressió, afecta.
A
veure, així d’entrada, impacta però... Bé ja va per feina. Anota:
-
Víctima: home estès boca terrosa amb una ferida per arma de foc al mig de
l’esquena. Sembla que deu haver afectat directament al cor, sí, per la posició
jo diria que ha caigut a plom.
-
Escenari: despatx d’arquitecte o aparellador, pel tipus de taula de treball,
encara que també es podria tractar d’un dibuixant o il·lustrador. Sala
totalment regirada, dues cadires tombades, els calaixos i un moble fitxer
regirats, papers i dossiers per terra. Els llibres dels prestatges intactes tret
d’un volum obert damunt la taula amb fulls arrencats però sembla que no tenien
interès perquè els han deixat per terra.
Surt
per veure si aquells dos han acordonat la zona i si la dona que els ha avisat li
pot donar més informació. Encara que normalment no en treu mai l’aigua clara,
no saben... els sembla... potser que... segur que era un tret... no, no, és la
primera vegada que en sento un en directe però de tant veure pel·lícules...
Ja
ha arribat el jutge. Encara sort que és un dels més amables i ara arriba la
científica. Oh, és en Pere, es sorprèn la inspectora. No sap que s’ha
reincorporat després de la maltempsada que va tenir. Va de seguida a
saludar-lo, mira, li fa hola amb la mà. Se la nota contenta de veure’l. Ja torna
a entrar i ara arriba el forense, s’hi posen.
Veu
que en Pere li fa senyals, s’hi acosta. Ha empal·lidit de cop, sembla que li vol
dir alguna cosa, s’hi apropa, ja són a tocar, no parla, li dóna un copet al
braç sense mirar-la, li toca la mà, vol passar-li una nota sense que se n’adoni
ningú. Ja la té, està ensangonada, dissimula i se separa del Cafarnaüm. Com qui
no vol la cosa es gira d’esquena i fent veure que regira un sofà la desplega i,
en una lletra tremolosa, llegeix: INSPECTORA SOLGA VOSTÈ JA SAP QUI HA DE
BUSCAR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada