dilluns, 17 de novembre de 2014

Riu avall (Antònia García)


Em vaig deixar engolir per la sorra pedregosa com les gotes de la pluja que es filtren terra endins, em vaig omplir de substàncies minerals i vaig brollar junt amb el rierol, entre roques plenes de molsa, enmig de falgueres, portada pel riu-infant com si fos una joguina. Vaig jugar a saltar amb l'aigua, fresca i neta, pels esglaons de les penyes, cantant i escumejant, arrossegant palets, esquitxant l'herba de les vores.
I quan el riu-adolescent, ardit, es llançà des del cingle, jo me li vaig arrapar al coll, enfilada a la seva esquena. Després del salt, el gorg ens tragué a fora i vam seguir per la fondalada, allà on viuen els homes, omplint de vida els prats, fornint d'aigua els horts i els pous. Fèiem adéu amb la mà als pollancres de la riba i als ocells que seguien el nostre curs.
El riu anava creixent i jo em deixava portar per l'empenta de la seva joventut. Baixàvem lleugers entre els camps i les cases, festejant amb tonades remoroses les rieres enamoradisses que se'ns afegien de bon grat. L'aigua omplia de fruits els arbres i donava força a les indústries humanes que trobàvem al nostre pas. Els pobles creixien amb la sang transparent que els aportava el riu.
La força del riu-adult, ja més calmat, va omplir rescloses i, generós, canalitzà una part de l'aigua cap als camps. El riu em dugué als seus braços amb la delicadesa d'un amant i em protegí amb els vels de les boirines que suraven damunt de l'aigua, seguint els meandres, seguint les valls. I jo vaig saber que ja mai no tornaria a terra, si no fos que esdevingués pluja. Em vaig deixar portar, abraçada al seu pit d'aigua, ample de riba a riba. Vaig lliscar, confiada, passant per sota dels ponts a l'encontre del gran riu.
Aleshores, a l'aiguabarreig, les aigües del riu m'agafaren amb fermesa per tal que no ens separéssim. I així presa, vaig anar avall amb ell, joiosa de deixar-me portar pel riu coratjós, malgrat la vellesa serena que se li apropava. Vam anar avall, barrejats amb tots els altres cursos d'aigua que formaven el gran riu. I un dia ens vam obrir, damunt de les terres, de cara a un horitzó immens de cel i d'onades. I vam deixar que el gust de sal, a poc a poc, s'apoderés de nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada