Riu avall (Antònia García)

Em vaig deixar engolir per la sorra pedregosa com les gotes de la pluja que es filtren terra endins, em vaig omplir de substàncies minerals i vaig brollar junt amb el rierol, entre roques plenes de molsa, enmig de falgueres, portada pel riu-infant com si fos una joguina. Vaig jugar a saltar amb l'aigua, fresca i neta, pels esglaons de les penyes, cantant i escumejant, arrossegant palets, esquitxant l'herba de les vores.

I quan el riu-adolescent, ardit, es llançà des del cingle, jo me li vaig arrapar al coll, enfilada a la seva esquena. Després del salt, el gorg ens tragué a fora i vam seguir per la fondalada, allà on viuen els homes, omplint de vida els prats, fornint d'aigua els horts i els pous. Fèiem adéu amb la mà als pollancres de la riba i als ocells que seguien el nostre curs.

El riu anava creixent i jo em deixava portar per l'empenta de la seva joventut. Baixàvem lleugers entre els camps i les cases, festejant amb tonades remoroses les rieres enamoradisses que se'ns afegien de bon grat. L'aigua omplia de fruits els arbres i donava força a les indústries humanes que trobàvem al nostre pas. Els pobles creixien amb la sang transparent que els aportava el riu.

La força del riu-adult, ja més calmat, va omplir rescloses i, generós, canalitzà una part de l'aigua cap als camps. El riu em dugué als seus braços amb la delicadesa d'un amant i em protegí amb els vels de les boirines que suraven damunt de l'aigua, seguint els meandres, seguint les valls. I jo vaig saber que ja mai no tornaria a terra, si no fos que esdevingués pluja. Em vaig deixar portar, abraçada al seu pit d'aigua, ample de riba a riba. Vaig lliscar, confiada, passant per sota dels ponts a l'encontre del gran riu.

Aleshores, a l'aiguabarreig, les aigües del riu m'agafaren amb fermesa per tal que no ens separéssim. I així presa, vaig anar avall amb ell, joiosa de deixar-me portar pel riu coratjós, malgrat la vellesa serena que se li apropava. Vam anar avall, barrejats amb tots els altres cursos d'aigua que formaven el gran riu. I un dia ens vam obrir, damunt de les terres, de cara a un horitzó immens de cel i d'onades. I vam deixar que el gust de sal, a poc a poc, s'apoderés de nosaltres.