L'inspector Pere
Roure entra al pis. Troba el sergent Martínez al rebedor. Li torna la salutació
amb un gest d'impaciència. “Vinga, anem al gra”, pensa. Pregunta si ja ha
arribat el forense mentre avança cap al menjador. Veu el cos d'un home estès a
terra. “Martínez!” crida, “Dibuixi'm amb guix el perfil de la víctima!” Es gira
cap al tècnic que està prenent les empremtes digitals que hi ha als mobles i li
fa uns comentaris. Després mana al sergent que faci l'inventari habitual de la
vivenda. S'acosta a l'home que està de bocaterrosa, damunt d'un toll de sang
que s'escampa des de més amunt del cap fins a la cintura. Observa la posició
del cos, la roba, les sabates, les mans, un ganivet de cuina d'uns trenta
centímetres de llarg...
L'inspector saluda amb un “Hola, nois!” els dos homes que acaben d'arribar:
en Tarrés, el fotògraf i en Sánchez, el forense. Mentre comencen a fer la seva
feina, en Pere treu una cigarreta i se la posa als llavis. S'acosta al cos. Una
cosa li crida l'atenció. S'hi acosta més i li ensuma els cabells abundosos,
llargs i esvalotats. “Quina olor de xampú més estranya”, pensa. Demana al
sergent que li passi les anotacions que ja té recollides. Observa el ganivet
brut de sang, a tocar del colze de la víctima. És l'arma homicida?
L'experiència li ha ensenyat a desconfiar fins del que sembla evident. Torna a
ensumar el cap de l'home. Es treu l'encenedor de la butxaca i encén la
cigarreta. El forense li comenta que, a primera vista, la ferida del costat
produïda pel ganivet no és tan greu com per haver causat la mort.
“Ah...”, murmura en Pere. “La típica arma del crim, de camuflatge,
potser...”.
Mentre el seu equip va treballant, l'inspector s'acosta a la porta de
la cuina. Tot sembla normal. Una pila de plats bruts amuntegats a la pica, una
cassola damunt dels fogons... Sobre una tauleta amb unes estovalles de quadres
hi ha un cistell amb unes llesques de pa, un morter amb salsa, unes cabeces
d'alls i un setrill. La mà de morter és enfonsada fins a la meitat dins de
l'allioli. L'inspector s'hi acosta mentre es posa uns guants per no esborrar
cap empremta. Agafa la mà de morter i l'alça una mica per comprovar si la salsa
és ben lligada. Pensa en com li agrada, l'allioli, sobretot amb patates al forn
i amb xai a la brasa. Llavors observa una part més fosca de salsa enganxada a
la punta de l'utensili i mira a dins del morter. Troba que l'allioli del fons
és fosc, vermellós...
“Sánchez! Vingui aquí! Miri això!”, exclama tot d'una, aguantant la mà
de morter enlaire. “Ah, interessant...”, li diu el forense, després d'haver-ho
examinat. “Això lliga amb la ferida que presenta el crani d'aquest desgraciat.
Probablement la mort ha estat causada per cops amb la mà de morter”. En Pere
torna l'estri al seu lloc i comenta: “Ja m'ha estranyat, ja, aquesta olor dels
cabells.”
L'inspector continua supervisant la feina dels seus subordinats. “Només
és el principi”, pensa. “Ara haurem de trobar el mòbil del crim i qui l'ha
assassinat.”
“Bé, nois!”, diu al seu equip. “Així que hàgiu enllestit, anirem al bar
de la cantonada a fer una cervesa i unes tapes!”
Vint minuts més tard, en Pere, amb la carta del menú a les mans, avisa
que vinguin a prendre nota de les tapes. “Els recomano unes patates braves amb
allioli, que han sortit molt bones!”, els diu el cambrer. L'inspector fa una
ganyota al forense, es treu la cigarreta de la boca i contesta: “Avui, no,
gràcies!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada