dilluns, 4 de novembre de 2013

L'ecologia (Núria Soler)

Quan la Blanca arribà al mercat i oferí la llet de seguida li prengueren de les mans car els compradors sabien que provenia d’una vaca criada ecològicament i això li donava un valor afegit.
Va tornar a casa ben contenta i, davant de l’èxit i de les bones perspectives, va anar a buscar la userda més tendra dels seu camp i li va donar en abundància. L’Estrella, la vaca, bramulava de plaer i menjava a cor què vols i, en conseqüència les seves mamelles s’ompliren més que mai. La Blanca la munyí i es pot dir que en un dia gairebé havia aconseguit doblar la quantitat de llet.
Quan va arribar al mercat ja hi havia una cua de gent esperant-la i ella no va poder acontentar tothom. De tornada anava pensant com ho faria per comprar una altra vaca i un carretó car la producció ja no li cabia en una sola gerra. Va decidir provar de vendre una tercera part de les gallines, ja que els ous no es pagaven tan bé. Dit i fet, agafà un carretó i les aus escollides i les va oferir per un preu excessivament alt. Ningú no les volia fins que un xicot jove va demanar-li:
—Les gallines també són ecològiques?
—I tant —respongué—. A casa meva tot és ecològic.
Mentre responia es preguntava què caram era allò d’ecològic però es guardà prou de demanar-ho a ningú no fos cas que...
De mica en mica, va poder anar comprant més vaques i també va criar més gallines i en venia els ous que eren molt ben rebuts.
Va arribar un moment que ella sola no podia abastar tota la feina i va contractar un parell d’ajudants. Aquests exigiren que els donés d’alta a la Seguretat Social i això li va portar uns quants maldecaps però la granja tirava endavant.
Un dia va rebre un comunicat estrany. Calia que presentés certificats conforme aquella explotació complia els requisits de la Unió Europea pel que feia a la pasteurització de la llet. Aquí ja es va perdre del tot. Demanà assessorament i quan va entendre el que li demanaven va adonar-se que ella sola no se’n sortiria. Es va adreçar a la Cooperativa d’un poble veí on s’oferiren ràpidament a comprar-li dir tota la producció però a un preu irrisori car ells havien de fer tots els tractaments que la UE reclamava.
No estava pas disposada que algú altre fes negoci amb allò que tant li havia costat i s’ho va vendre tot, vaques, gallines i altre bestiar. Bé, tot no, es va quedar una vaca i quatre gallines per al seu sosteniment particular. Això no ho havia de declarar a ningú i va tornar als orígens però amb una bona guardiola que no havia dipositat en cap banc i que li va permetre portar una vida tranquil·la fins que ja no va necessitar res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada