dilluns, 25 de novembre de 2013

Petició a la Mort (Pilar Zabala)


Molt respectada Mort:
            Us  adreço aquesta carta per expressar-vos el més fervorós agraïment per la consideració que fins aquest moment heu tingut cap a la meva persona.
            Sóc molt conscient que ja han estat dues les ocasions en què em vàreu cercar, ocasions a les que per alguna raó, vàreu renunciar; cosa que sempre us he agraït molt de veres.
            Vaig notar inequívocament la vostra presència al meu costat aquell dia que, en creuar confiada un pas de vianants, un cotxe em va atropellar i em va deixar estesa a terra, greument ferida.
            La segona vegada va ser quan vaig contraure una complicada grip forània que em va dur a les portes de les vostres estances; unes portes que eren prou obertes per deixar-me sentir la fortor del vostre alè darrere el meu clatell.
            M'adono que ara, quan la meva edat és a punt de sobrepassar els noranta-cinc anys, ja hauria d’estar preparada per iniciar el viatge sense retorn que aviat em pertoca, però el cas és que no vull fer-me a aquesta idea, no encara… Abans de marxar amb vos necessito haver satisfet un desig de vital importància per a mi.
            Tinc molt clar que no són pocs els meus anys, i per això dedueixo que l’espelma que marca el pas de la meva existència per aquesta vida s’està esgotant, però tot i així us haig de fer palesa la meva recança a seguir els vostres dictats. Ho sento, no és pas que vulgui contradir les lleis establertes dins les obscures entranyes del vostre regne, però el fet és que jo no en tinc prou amb el temps que heu disposat per a mi, necessito que em concediu un termini de màxima cobertura.
            És per això que, tenint com tinc proves de la generositat que fa uns anys em vàreu mostrar, no dubto a demanar-vos que, abans que s’esgoti del tot el bri de la meva espelma, tingueu a bé afegir-li al damunt un altre tros força més llarg, el suficient perquè em permeti gaudir del meu últim desig.
            Serà llavors, quan aconsegueixi veure que les granotes crien pèl, que acceptaré de bon grat que em conduïu a la cambra que el màxim mandatari tingui disposada per a mi.

            Amb la seguretat que la meva petició serà ben entesa i perfectament atesa, m’acomiado de vós sabent que no em tornareu a cercar fins que hagin passat de llarg uns quants anys més.

Pilar Zabala

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada