El conte de La
lletera, ja sabem com acaba. Tot se'n va en orris: els somnis, els projectes...
Tot per terra, igual que la gerra i la llet. Però, i si no li hagués caigut la
gerra? Suposem que això no hagués passat. Quina hauria estat la situació?
Supòsit primer: la lletera hauria arribat al
poble, hauria venut la llet a bon preu perquè sabia fer l'article i amb els
diners de la venda hauria comprat un gran cistell d'ous. Però de tornada a
casa, s'hauria espantat en trobar una serp pel camí, hauria arrencat a córrer i
després s'hauria trobat tots els ous trencats. Ai, adéu pollets que havien de
sortir dels ous...!
Supòsit segon: hauria venut la llet, hauria
tornat a casa amb el cistell d'ous, els hauria posat en un caixó sota un llum
potent i els pollets haurien nascut. Però, ai, a la nit una guineu hauria
entrat al galliner i, queixalada per aquí, queixalada per allà, se n'hauria
empassat els taps de pressa, de pressa...! I dels pollets només n'hauria quedat
uns quants plomissols per terra.
Supòsit tercer: un cop la llet venuda, els ous
cap a casa i els pollets convertits en galls i gallines, n'hauria tret un bon
profit al mercat del dijous i amb els diners s'hauria firat un porcellet
rosadet de cua caragolada amb la intenció d'engreixar-lo. Però de vegades les
coses es torcen: el porc, ja amb quaranta quilos, hauria agafat la triquinosi,
l'haurien hagut de sacrificar i no se n'haurien aprofitat ni les orelles. Ai, pobra
lletera...! Desporcada, despolletada, desouada i desil·lusionada...
Supòsit quart: després de la venda de la llet,
la compra dels ous, la venda de l'aviram i l'adquisició de la garrina, per Sant
Martí l'hauria venuda al cansalader i n'hauria cobrat una bona picossada.
Després hauria bescanviat aquells diners per una formosa vaca i el seu
vedellet. Però per mala sort, hauria rebut la visita de l'inspector que hauria
trobat que l'estable no tenia els metres quadrats que exigia la normativa ni
els pinsos tenien les vitamines reglamentàries. Per tant, com que no hauria
pogut fer aquelles modificacions, tot el negoci a fer punyetes! Adéu vedell,
adéu vaca, adéu truja i pollastres...
Supòsit cinquè: la llet, els ous, les
gallines, el bacó, la vaca i el vedell! Tot hauria anat com una seda! La vaca
li hauria proporcionat molta llet i el cicle s'hauria anat repetint fins que
hauria pogut muntar una empresa làctia, fer mató, iogurts i formatges amb
denominació d'origen i, en una paraula, hauria fet la primera pela.
Podria haver estat així si a la lletera no se li hagués trencat la
gerra. O no. Potser, tot caminant amb la gerra al cap, només hauria anat
rumiant coses com ara qui som, d'on venim i on anem. I de tornada a casa amb la
gerra buida, hauria continuat filosofant... O bé, després dels primers moments
de fer de somiatruites, hauria conclòs que era millor tocar de peus a terra.
Per tant, que valia més una mà a la nansa, una passa segura i una llet ben
venuda que no un castell en l'aire, una vaca en l'aire i uns pollets en l'aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada