Carta a la Parca (Núria Soler)

Hola, Parca, 

Ja sé que no trigaràs a tornar i em neguiteja aquesta certesa. Sí, ja ho sé, ja, aquesta és la tercera vegada que t’ho demano i voldria que ho entenguessis. Si m’has comprés els dos últims anys, què et costa esperar-ne un altre?

Ara ja sé segur com ho podré fer. Tot allò que t’havia explicat, que em volia llençar en paracaigudes,  ja sé que no ho  aconseguiré, perquè per més que he insistit, no hi ha cap club ni cap entrenador privat que s’hi vulgui arriscar. La cançó de resposta és sempre la mateixa: “Senyora, s’ha d’adonar que, a la seva edat, un instant d’acceleració de les palpitacions del seu cor, podria resultar fatal. Per més que estigui disposada a firmar tots els papers haguts i per haver conforme ens deslliura de qualsevol responsabilitat, ningú no es veuria en cor d’arribar a terra amb un cadàver”.

Ja m’he conformar a no poder-ho fer però m’he assabentat que a Empuriabrava han posat en funcionament un simulador de vol, o sigui que et posen dins d’una màquina que reprodueix les condicions del descens i et fa planejar, giravoltar, baixar en picat i tornar a enlairar-te com si de veritat solquessis el cel.

Ja m’hi he posat en contacte i espero amb candeletes que m’acceptin. L’únic problema que tinc és que hi ha una llarga llista d’espera i no puc saber quan em tocarà. A la meva edat i sabent com em vas al darrere, aquest temps se’m fa llarguíssim. Si em volguessis fer saber —al cap i a la fi a tu no t’hi va res— que et podràs esperar, la meva impaciència s’apaivagaria i em marxaria el neguit que em causa qualsevol truc de telèfon.

Als de casa no els n’he dit res, ja ho sabran arribat el moment, no fos cas que es basquegessin i em tornessin a escalfar el cap, dia sí, dia també, amb la mateixa cançó.

Jo ja sé que m’entens, perquè n’has vistes de tots colors, i em penso que no deu ser, la meva, la dèria més forassenyada amb que et deus haver trobat.

Res més, sigues benvolent i concedeix-me, encara, aquest nou termini. T’asseguro que després d’haver aconseguit el meu tan anhelat desig em lliuraré a tu de tot cor.