Benvolguda senyora (Anna Collado)

Sra. Eulàlia Perarnau

C. Avinyó, 17, bxs. 1a

08560 Manlleu

Sra. Mort

Algun lloc entre el cel i la terra

00000 L’univers... o més enllà

Manlleu, a 25 de novembre de 2013

Benvolguda senyora,

Em dic Eulàlia Perarnau, tinc 97 anys i sóc de Manlleu. No ens coneixem personalment, tot i que més vegades de les que m’hauria agradat a la vida ens hem vist les cares de ben a prop: alguns cops perquè vostè ha rondat familiars estimats o amics propers; d’altres perquè ha estat a punt d’abraçar-me per sempre... però jo m’he resistit a acompanyar-la.

No és pas que jo sigui una persona mal educada, res més lluny de la meva intenció si algun cop l’he molestada amb els meus desaires... però entengui que aquí s’hi està molt bé i, si m’ho permet, li diré que la vida, la seva antagonista, pot ser força més gratificant que vostè si hi sabem posar una mica de sal i pebre.

I, què vol que li digui, a mi sempre m’ha agradat cuinar amb espècies. He procurat ser feliç i fer feliç els qui m’envolten. He estat generosa, voluntariosa i preciosa —sobretot per al meu marit, és clar. Ell se’n va anar amb vostè ja fa una pila d’anys. Vostè me’l va prendre quan jo més el necessitava i, en virtut d’aquest contratemps que em va causar, em sento legitimada per demanar-li un favor.

A banda del meu marit, que com ja li he dit és amb vostè, he tingut un altre gran amor a la vida: Catalunya. Aquesta Catalunya de bells paisatges i precioses tradicions; de gent acollidora i emprenedora; de cuina delicada; de grans pensadors; d’homes i dones il·lustres en tots els camps; de magnífics escriptors i poetes; de les mil guerres perdudes i tantes altres reconstruccions, on, malgrat tot s’escolta aquest parlar tan dolç que és el català... aquesta Catalunya, Sra. Mort, trigarà a venir amb vostè perquè està a punt de renéixer i jo, benvolguda senyora, no vull venir amb vostè fins que no ho vegi amb els meus ulls.

Vull viure-ho, vull poder dir algun dia que sóc catalana. Que sóc filla d’aquest país, el meu, que és Catalunya.

Miri, això està a punt d’arribar i... francament, no li vindrà de dos dies, oi, senyora? Faci’m aquest favor... maca!

Resto a la seva disposició per allò que hagi de menester, menys la meva companyia.

Cordialment.

Eulàlia Perarnau