Sense roses, sense llibres, sense converses, sense música, sense autors/res signant la dedicatòria personalitzada en els llibres.
Abans del desastre de la pandèmia, a les hores punta, quan la gent sortia de la feina, de les escoles, etc..., la circulació era densa pels carrers, els passejos, les voreres, per tot arreu una gentada celebrant amb la rosa a la solapa de la jaqueta o de l'anorac, si era un dia que feia fred o ja vesprejava. Si era un dia que el sol feia la seva feina amb intensitat, la roba era més lleugera, la primavera lluïa el seu esplendor.
Ara no hi ha venda de roses per les cantonades, les parades de llibres absents davant de les llibreries, fins i tot en llocs com els supermercats trobaves roses. Qui més qui menys te'n regalava una.
Les cares de les persones que passejaven per qualsevol carrer, sobretot si era cèntric, eren alegres, somrients, almenys en aquella diada. Els ulls espurnejants amb una lluentor que reflectia una festa grossa.
A les parades de llibres al carrer, gent fullejant, preguntant per algun llibre que li feia patxoca. Els autors/res atabalats però satisfets que compressin el seu llibre recent fornejat. El signaven a tothom que feia cua, fins a l'esgotament, a l'hora de cedir el lloc a un altre escriptor/a, i dirigir-se a un altre emplaçament.
Les escoles també fomentaven la lectura participant en la venda de llibres mitjançant els alumnes de l'últim curs de primària. Amb la recaptació dels beneficis obtinguts feien una bossa per al viatge de final de curs.
Veies les taules improvisades al pati o a fora al carrer, amb la senyera com a estovalles, i no hi faltava un pot amb un ram de roses.
Darrere de la taula veies els nens/es que venien amb il·lusió els llibres demanats. Controlant amb molt de compte el canvi dels diners, ja que suposava la guardiola per al seu viatge desitjat de final de curs. Podia ser per a ells la primera feina rendible. Darrere la taula, les cares dels dos o tres nens i nenes, que comentaven i solucionaven si hi havia algun problema, eren de responsabilitat. Això sí, no es trobaven sols, darrere hi havia una mestra o un mestre que controlava, organitzava i aconsellava en tot moment que sorgís un conflicte. El treball d'aquests tutors en aquesta diada comportava una feinada indescriptible.
La majoria d'escoles, al matí al pati, celebraven el dia de sant Jordi i els Jocs Florals dels alumnes des de P-3 fins a 6è, i fins i tot promovien la participació de familiars en el Concurs de poemes, contes, relats, novel·la, etc.
També hi havia demostracions de danses de tot tipus, tradicionals catalanes, o d'altres països.
L'organització d'aquesta celebració comportava una feinada per als mestres, que ho portaven a terme amb il·lusió.
Per als alumnes era un aprenentatge molt positiu.
Encara que aquest any es torni a celebrar en intimitat a dins de l'escola, amb grups bombolla, mascareta posada, que costa d'entendre's, distàncies i tots els protocols per evitar el contagi d'aquest virus tan agressiu, els joves, professors i pares suporten amb estoïcisme aquest esdeveniment tan light.
Esperem que l'any vinent per sant Jordi es pugui celebrar amb tots els ets i uts, amb gentada, soroll, forces llibres i formoses roses al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada