dilluns, 29 de març del 2021

La Iolanda (Montserrat Fortuny)

 


Relat amb:

 Un conductor d'autobusos.

Una aprenenta de perruquera.

Un gos petit.

Una mòmia d'Egipte.

Un vaquer de l'Oest americà.

Una assassina.

Un carter.

Un colom.

 

La Iolanda era una noia de disset anys, que feia d'aprenenta de perruquera. Sempre li havia agradat, de petita ja pentinava sa mare amb molta traça.

Anava cada dia a la perruqueria on aprenia. Agafava un autobús, sempre a la mateixa hora. El conductor sempre era el mateix, un home molt jove i bastant afavorit humanament i simpàtic.

Quan la noia pujava, tenia sempre una paraula afectuosa i agradable. Ella li corresponia, perquè el trobava molt agradable.

Aquell dia, va arribar a la perruqueria cinc minuts més aviat de l'hora d'obrir-la, com sempre; va veure a terra, davant mateix de la porta, un gosset petit, tot blanc i que gemegava amb una veueta molt fina.

El va agafar i ell li va llepar la mà. Va entrar al bar del costat i va comprar un gotet de llet tèbia i li va posar davant seu, a terra.

El gosset s'hi va acostar ràpidament i se la va acabar de seguida.

En aquell moment va arribar la mestressa de la perruqueria i va obrir la porta i li va dir que podia entrar el gosset, també, perquè li va fer gràcia.

Tot el dia, mentre treballava, va estar atenent el gosset, que el va batejar "Miau", perquè era com un gatet.

Va entrar el carter, portava unes cartes per a la mestressa, i també va acariciar el gosset i li va agradar el nom que li havien posat.

Quan la Iolanda va tornar a casa amb el bus, com sempre, el Jaume, el conductor, es va mirar el gosset molt agradablement i va trobar el nom molt escaient.

Aquella nit, la Iolanda va dormir ben acompanyada pel Miau i potser per això va tenir un somni molt especial:

S'estava a l'Egipte i caminaven per la vora del Nil, ella i el Miau, quan van veure que sorgia d'un forat de terra una mòmia, amb un sudari blanc, i se'ls mirava, amb un punyal a la mà.

Van començar a córrer, ella i el Miau, i la mòmia va córrer darrere seu.

En aquell moment, va aparèixer un cavall negre, muntat per un genet alt i fort, vestit com els vaquers de l'Oest americà. Era el Jaume, que ell li va dir que es deia James.

Va agafar la Iolanda i se la va posar davant seu, a la sella, i ella se li va agafar ben fort. El Miau els anava seguint, corrent al seu costat.

L'assassina els perseguia, però no tan de pressa com ells, i aviat la van perdre de vista en la  distància.

El que anava tan ràpid com ells era un colom blanc, que els va acompanyar durant tota l'estona i, en arribar en un poble i descavalcar, va fer uns quants volts damunt d'ells i se'n va tornar per on havia vingut.

La parella i el gosset van entrar en una posada, on van trobar uns amics del vaquer, que van dir que els portarien a casa.

La noia es va despertar i va quedar contenta del bonic somni que havia tingut. Quan va pujar al bus a l'hora de sempre, li ho va explicar al Jaume. Ell, en escoltar-la, no va poder més i li va dir que

l'estimava.

I aquest conte s'ha acabat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada