Els pobles es van anar fent grans i els noms dels carrers ho van anar reflectint: carrer Ample, carrer Nou, carrer d'Amunt, carrer d'Avall...
I si les poblacions anaven creixent, calia posar noms als carrers nous: plaça de les Olles, carrer dels Traginers, carrer de Sant Josep, carrer de Santa Teresa...
Més endavant es va considerar que posar el nom d'un personatge important a un carrer o a una plaça era una bona manera de fer-li homenatge. I així es van anar nomenant carrers com ara aquests:
carrer de Jaume I, plaça d'Apel·les Mestres, carrer de Clementina Arderiu...
Tot passejant pels carrers, un dia em vaig adonar que desconeixia qui havien estat molts d'aquells personatges a qui havien dedicat un espai públic. En part per curiositat i en part per vergonya de la meva ignorància, vaig començar a buscar informació d'aquells noms que veia a les plaques dels carrers: Costa i Cuxart, Montserrat de Casanovas, Camil Oliveras, Anna Maria Martínez Sagi i molts d'altres.
Un cop vaig tenir la informació que volia, ja no feia les meves passejades seguint carrers de noms desconeguts sinó carrers de noms de persones que eren dignes de ser recordades. I em sentia acompanyada per elles. Podia seguir l'exemple de les vides d'alguns d'aquells personatges. Si més no, ho podia intentar.
Així va ser com, fora de casa, vaig tenir al meu abast una llarga llista de noms de carrers, parcs, places, avingudes i jardins que em van fer evocar metges, escriptors, arquitectes, savis, poetes, benefactors de la humanitat... Homes i dones que van destacar entre la societat.
Però, pensant, pensant, em vaig dir a mi mateixa que el nom no fa la cosa. L'assignació de molts noms, no tots, ha estat arbitrària ja que els noms i els “seus” carrers no tenen cap relació. Posem pel cas, el carrer de Teodor Llorente. Quina relació hi pot haver entre l'espai físic d'aquest carrer i l'il·lustre Teodor Llorente i Olivares, poeta, periodista i polític? Una altra cosa és quan sí que hi tenen relació, com ara la plaça de Salvador Riera i Giralt, que va ser propietari i que va impulsar la primera urbanització del Guinardó.
Ja no hi ha garrofers al carrer dels Garrofers, ni còdols al carrer dels Còdols, ni gira-sols al passatge del Gira-sol, ni telègrafs al carrer del Telègraf. Tot ha canviat.
Potser tornaran els carrers plens de noms que s'adiguin amb algun aspecte dels carrers, com ara la plaça del Nen de la Rutlla (hi ha una escultura d'un nen jugant amb una rutlla) o bé l'antic camí de Sant Genís a Horta, que em penso que sí que va des de Sant Genís fins a Horta.
És una qüestió que veig difícil que es pugui solucionar al meu gust. Em sembla que hauré de renunciar a aquesta meva idea. I no m'agradaria gens, gens, que els carrers tinguessin un número, com en algunes ciutats dels Estats Units d'Amèrica: carrer 14, carrer 59, Cinquena Avinguda...
Decididament, torno enrere dels meus raonaments i encara em quedo amb un dilema: me'n vaig a passejar pel carrer de l'Eterna Memòria o bé pel carrer de l'Oblit?
Bon dia Antònia, acabo de llegir el teu escrit i m'ha agradat molt. La relació dels noms dels carrers amb l'espai on estan ubicats és molt curiós. Jo també tinc aquesta "afició" de buscar la biografia d'alguns personatges. Molts cops em sorprèn algun detall o te'n assabentes de fets que ignores i això em motiva per ampliar la informació. Felicitats pel teu escrit- Arreveure.
ResponElimina