dilluns, 15 de març del 2021

La mona de Pasqua (Isabel Bonet)

 Avui la Maria té els seus nets a casa. Aquesta és una gran notícia perquè això passa amb una gran llibertat de poder moure's tan a dins com a la terrassa, sense disfresses de mascareta, ni limitacions en l’expressió de les emocions que surten de la profunditat dels sentiments i dels nostres cossos, temple de cada persona.

      El Pau, el net de set anys, diu:

Iaia, diumenge és Pasqua!

Sí, quina alegria! Com us agradaria que fos la mona d’aquest any?

A mi, m’agrada de brioix amb ous de colors.

Doncs a mi, amb molta xocolata i una pilota molt gran a sobre…

Jo la prefereixo amb molts pollets.

–Per a mi, en comptes d’una pilota hi vull un ou gegantí.

Aquestes són les opinions del Pau, del Nil, de la Laia i del Jan.

La iaia els escolta atentament i finalment els contesta:

Ja veig que cadascú de vosaltres té els seus gustos… A veure què us sembla la meva proposta. Aquest any és diferent ja que tornem a la normalitat d’abans… I aquesta nova mona s’ha de distingir… Què en penseu de fer-la entre tots i hi introduïm alguna novetat creativa… Així podrem donar una bona sorpresa als vostres pares!

Els nens hi estan d’acord. L’àvia proposa fer-la de pa de pessic amb civada i ametlla moltes, ous, iogurt, sucre, oli i llevat. En aquest punt no troba cap resistència.

I ara toca la votació…

Amb pilota o amb ou gegantí de xocolata? pregunta la Maria.

 Guanya l’ou gegantí. Aleshores se sent una veueta:

 –D’acord… però amb quatre pollets!

 Una explosió de rialles es fa sentir, seguida d’un “d’acord” sonor.

–Ara només falta acabar de donar idees per a la resta de guarniment…, –diu la Maria–. I si berenem primer a la terrassa, que fa bonança?

L’alegria omple l’aire exterior tot menjant i rient… El Nil exclama:

Quines flors més boniques i vermelles…

Sí, és veritat I a més a més es poden menjar i són dolces –aclareix la Maria.

Doncs en podríem posar sobre la mona.

Sí, sí! La menta es pot menjar, iaia? –pregunta el Jan.

I tant! També se’n pot fer infusions o batuts amb fruita.

Doncs ja està. Està clar –afirma la Laia.

Concretem: pa de pessic, cobert de xocolata, l’ou gegantí al mig amb els quatre pollets a sobre, mirant cap a baix, les flors d’hibiscus a la vora i la menta trossejada posada com una catifa sobre la base de xocolata. Què en penseu?

Tots estan contents i satisfets. I de seguida van per feina i es posen a fer la mona. Només deixen pendent posar-hi les flors i la menta a fi que el resultat sigui  fresc i de colors vius.

L’endemà, la Maria i els nens s’escapoleixen sigil·losament cap a la cuina. De sobte obren la porta, criden tots alhora:

 Tanqueu els ulls i deixen la mona de Pasqua sobre la taula. Diuen:

Ja els podeu obrir!

Oh!

Que original!

Qui l’ha feta?

Quina sorpresa! exclamen els pares.

Nosaltres! –contesten tots cofois, amb veu clara i forta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada