El Pau, el net de set anys, diu:
–Iaia, diumenge és Pasqua!
–Sí, quina alegria! Com us agradaria que fos la mona d’aquest any?
–A mi, m’agrada de brioix amb ous de colors.
–Doncs a mi, amb molta xocolata i una pilota molt gran a sobre…
–Jo la prefereixo amb molts pollets.
–Per a mi, en comptes d’una pilota hi vull un ou gegantí.
Aquestes són les opinions del Pau, del Nil, de la Laia i del Jan.
La iaia els escolta atentament i finalment els contesta:
–Ja veig que cadascú de vosaltres té els seus gustos… A veure què us sembla la meva proposta. Aquest any és diferent ja que tornem a la normalitat d’abans… I aquesta nova mona s’ha de distingir… Què en penseu de fer-la entre tots i hi introduïm alguna novetat creativa… Així podrem donar una bona sorpresa als vostres pares!
Els nens hi estan d’acord. L’àvia proposa fer-la de pa de pessic amb civada i ametlla moltes, ous, iogurt, sucre, oli i llevat. En aquest punt no troba cap resistència.
I ara toca la votació…
–Amb pilota o amb ou gegantí de xocolata? –pregunta la Maria.
Guanya l’ou gegantí. Aleshores se sent una veueta:
–D’acord… però amb quatre pollets!
Una explosió de rialles es fa sentir, seguida d’un “d’acord” sonor.
–Ara només falta acabar de donar idees per a la resta de guarniment…, –diu la Maria–. I si berenem primer a la terrassa, que fa bonança?
L’alegria omple l’aire exterior tot menjant i rient… El Nil exclama:
–Quines flors més boniques i vermelles…
–Sí, és veritat I a més a més es poden menjar i són dolces –aclareix la Maria.
–Doncs en podríem posar sobre la mona.
–Sí, sí! La menta es pot menjar, iaia? –pregunta el Jan.
–I tant! També se’n pot fer infusions o batuts amb fruita.
–Doncs ja està. Està clar –afirma la Laia.
–Concretem: pa de pessic, cobert de xocolata, l’ou gegantí al mig amb els quatre pollets a sobre, mirant cap a baix, les flors d’hibiscus a la vora i la menta trossejada posada com una catifa sobre la base de xocolata. Què en penseu?
Tots estan contents i satisfets. I de seguida van per feina i es posen a fer la mona. Només deixen pendent posar-hi les flors i la menta a fi que el resultat sigui fresc i de colors vius.
L’endemà, la Maria i els nens s’escapoleixen sigil·losament cap a la cuina. De sobte obren la porta, criden tots alhora:
–Tanqueu els ulls– i deixen la mona de Pasqua sobre la taula. Diuen:
–Ja els podeu obrir!
–Oh!
–Que original!
–Qui l’ha feta?
–Quina sorpresa! –exclamen els pares.
–Nosaltres! –contesten tots cofois, amb veu clara i forta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada