Només dotze (Antònia García)

12 paraules:

esmunyir-se – xalar-se – garrigar -  enlluernador -  rasclet -  corriol – garric – pigallada – grinyolar -  palpentes – parsimònia -  xerric.

 

Significat:

 

Esmunyir-se = passar per una estretor. Fig. Escapar. Abstenir-se.

Xalar-se = esbargir-se alegrement. Enfollir.

Garrigar = un terreny atapeït de garriga -matollar dens de garric o d'arbustos semblants-.

Enlluernador =  que enlluerna. Que ofusca la vista (a algú).

Rasclet = rascle petit. Aixa petita. Eina d'escloper.

Corriol = caminoi. Camí  petit.

Garric = arbust de la família de les fagàcies. Garriguella.

Pigallada = clapada a clapes petites.

Grinyolar = fer grinyols -crit de dolor del gos i d'altres animals-. Soroll estrident causat pel fregadís extern o intern en alguna cosa.

Palpentes = (a les palpentes) =  ajudant-se de les mans en lloc dels ulls, per encertir-se del camí. A palpes.

Parsimònia = moderació en les despeses. Cura que té una persona en les coses que diu, en la manera com les diu. Lentitud.

Xerric = soroll estrident de fregadís, especialment metàl·lic. Soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l'aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte. Traguet. Vailet. Noi que va a bord d'una barca de pesca.

 

Sinònims

 

Esmunyir-se = engolar-se, introduir-se, ficar-se. Escapar-se, evadir-se, esquitllar-se, escapolir-se.

Xalar-se = regalar-se, esbargir-se, divertir-se.

Garrigar = carrasclar, coscoll, garric, malesa, bosquina.

Enlluernador = que ofusca, que encega, fer la rateta, fascinar, atreure.

Rasclet = ramàs, rascló, rampí, rampill.

Corriol = caminoi, callís, camí, caminal, viarany, tirany, caminet, senderol, sender, carrerany, drecera.

Garric = garriguella, coscoll, pi blanc, carrascla, garritx, garroll.

Pigallada = pigada, picallosa, pigardosa,clapada, pigosa.

Grinyolar = cridar, udolar, ganyolar, xisclar, carrisquejar, fregar, raspar, escarritxar, gemegar, xerricar.

Palpentes = (a les palpentes), a palpes, a l'endeví, a cegues, a palpons.

Parsimònia = parquedat, moderació, temperància, morigeració, circumspecció, frugalitat, sobrietat, estalvi, economia, lentitud, discreció, sorneria.

Xerric = grinyol, soroll, estridor, traguet, xaval, vailet, grumet, xerricada, xirigeix.

 

----    ----     ----

 

La seva vida es podia resumir en poques paraules, potser només amb dotze. Generalment, al matí es despertava, anava a les palpentes fins a la finestra i obria de bat a bat els finestrons. Un raig de sol enlluernador presagiava un dia esplèndid. S'esmunyia escales avall, omplia el sarró, agafava el rasclet i feia carrisquejar el forrellat de la porta. A fora, el gos el rebia amb xiscles d'alegria i llepades a les mans. Enfilava pel corriol, enmig del garrigar. Arribat als camps, treballava de valent  fins que era hora de fer un mos. Tallava un tros de pa i un tall d'embotit i feia una xerricada.

   Quan el sol allargava les ombres de la tarda, feia l'últim traguet i tornava per la drecera caminant amb parsimònia. Quan era davant de la casa de l'estimada, feia un xiulet per cridar-la i li cantava una corranda:

en tens la cara picada

com un cel que està estrellat;

a cada pic, una rosa

florida del mes de maig.

I és que la seva estimada tenia la cara pigallada, que li feia pensar en un cel ple d'estrelles. Ell li deia: “cara pigada, cara estimada”. A cada piga, un petó. A cada pic, una rosa collida el mes de maig. I així es xalaven tots dos. Mentrestant, el gos empaitava sargantanes i el sol anava a la posta, deixant un rastre de núvols encesos als confins de la vall.