dilluns, 15 de febrer de 2016

Desig d’aventura (Pilar Zabala)

1a part
La botiga de queviures que regenten els meus pares és molt coneguda aquí al barri de la Ribera i també en altres llocs de dins i de fora de Barcelona. Té una llarga tradició familiar que ha anat passant de pares a fills i la seva especialitat és la venda de gra, farines, espècies, alguns productes envasats i un bon llistat de fruites seques.
El meu nom és Josep, tinc vint anys i en aquest moment estic servint la llarga comanda d'un client d'aquells que en diem “de tota la vida”. Recordo que quan jo era petit i trastejava per la botiga, ell ja venia aquí i sempre m'empaitava somrient entre els sacs de gra mentre jo xisclava d'emoció quan m'atrapava.
M’agrada el tracte amb la gent. Sóc de tarannà extravertit però discret alhora i, sense proposar-m'ho, conec les alegries i els patiments de molta de la gent que passa per aquí, la mateixa que em porta notícies sobre els nous esdeveniments del barri i també les últimes propostes veïnals per intentar de millorar-lo.
Dit així tothom pensarà que em sento satisfet amb la meva feina dins un negoci que, tot i la crisi que a tots ens colpeja, té grans perspectives de futur. Sé que hauria d'estar content per tot el que això representa de tranquil·litat, però la veritat és que sento la necessitat de respirar aires nous, conèixer altres ciutats, altres llocs i altra gent diferent i, a mesura que passen els dies, no puc evitar sentir la pesantor d'una angoixa que cada cop em tenalla més.
És per això que, a la fi, he decidit deixar-ho tot, pares, amics, feina, barri i la meva ciutat a canvi de conèixer la gran aventura de viure com un rodamón sense fortuna.

2a part
He viatjat per mig món i ho he fet de distintes maneres: en bicicleta, en autoestop, enfilant-me a centenars de trens, i he travessat a peu llargs camins i carreteres. He caminat pels carrers de grans ciutats magnífiques i també per petits pobles captivadors i en tots ells he conegut gent extraordinària. Són moltes les nits que he dormit damunt la temperada sorra de platges extraordinàries i sota un meravellós cel ple d'estrelles. També he dormit en albergs, parcs, boscos, refugis, inclús sota els porxos de fusta de residències de cap de setmana i només quan ha fet molt de fred he decidit recórrer a alguna senzilla pensió.
Principalment sobrevisc amb la venda de les caricatures i dibuixos que amb prou encert faig als turistes i a altra gent que m'ho demana. També venc collarets i polseres fets amb pedretes de colors i petxines, i mentre espero que s'acostin els compradors passo l'estona transformant en cendrers petites llaunes de suc de fruita.
He mantingut llargues i serenes converses amb persones de diferents races i creences i aquest fet m'ha servit per arribar a conclusions molt enriquidores. Ha estat en aquest temps d'aventura i companyonia quan he fet amics que no oblidaré, bona gent que, igual que jo, busquen conèixer altres paisatges i també altres idees i pensaments abans de prendre la decisió de buscar feina o de tornar a reprendre seriosament la que van deixar.

3a part
Tres han estat els anys que he dedicat a recórrer altres llocs del món i en aquest moment vaig de tornada cap a Barcelona, la meva ciutat. Dins la motxilla del meu cor porto un tresor pletòric de sentiments: satisfacció per la confiança retrobada, esperança per tot el que m'espera, alegria per poder tornar a abraçar els meus pares, goig per ser de nou al meu barri de la Ribera i veure els vells amics...
Estic segur que una certa melancolia persistirà al llarg dels meus dies per allò que he conegut i he deixat enrere, però tot i així dono gràcies per tot el que he viscut, perquè ara em sento més fort i segur per afrontar les decisions que em calguin.
Ara és temps de mirar endavant i prendre amb responsabilitat la meva feina a la botiga. Després vindrà el moment de trobar la persona que accepti compartir amb mi la seva vida. A ella dedicaré la meva atenció i estimació i junts formarem una família.
Està molt clar que després de tant de temps de rodar pel món havia de tornar al Born.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada