Les tradicions que ens acompanyen actualment,
totes tenen els orígens o arrels que ens arriben del Continent Africà.
Les màscares: L’home
primitiu les feia servir durant el ritual d’adoració als astres, la lluna i el sol.
Van ser un descobriment per la humanitat. Més tard, aquestes foren usades al
teatre d’aquí. Les caràtules que el representen: la somrient i la trista.
A las festes paganes en
honor del Rei Momo, començaren a utilitzar-les, perquè no els identifiquessin.
A Grècia, la capital, llançaven les sobres del vi sobre la gent i d’aquí
sorgeix la tradició de llançar bombes d’aigua. Així, també les carrosses van
ser introduïdes per un personatge dit Terencio, a la celebració del Carnaval.
Hi havia dues nenes, una
rossa i l’altre morena. A les dues les havien convidades a una festa de
carnaval. Elles eren les encarregades de “muntar-la”. Van escollir el bonic
jardí que envoltava la placeta del poble. La colla dels nois se’n cuidarien del
guarniment, el grup de noies es farien càrrec del tec i les begudes, elles de
les disfresses i màscares. La consigna: tots puntuals a les vuit i tots amb las
cares tapades.
La música sonava a tot
drap, la gent molt animada s’ho passava bé fins que varen perdre el control,
allò era una disbauxa ja no sabien qui era qui. No és que haguessin begut, era
que es bellugaven tant que l’estómac se’ls va regirar tenint males conseqüències.
En comptes de les
carrosses, van arribar les ambulàncies del SEM, i tots van anar de pet a
l’hospital de torn per ser atesos per intoxicació causada per un aliment en
males condicions, van diagnosticar.
Les mascares van quedar
tirades per terra, tenien un aspecte llastimós el somriure trist. Un gos que
passava per allà les va ensumar i enlairant la pota les va mullar.
De
vegades, les il·lusions no s’acompleixen i no se sap perquè. Aquesta història
té molt mala baba, però és el contrapunt a tanta bogeria que hem vist aquests
dies per la TV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada