Vaga i congrés (Antònia García)

—I mira, tant és que llegeixi el diari com que escolti la ràdio o que miri la televisió. Només fan que parlar i parlar... i no arriben enlloc. L'alcaldessa Colau diu que vol evitar “in extremis” que hi hagi vaga al metro. Es reuneix amb gent de la UGT i de CCOO, i amb el comitè d'empresa... No res, no farà! Això només ho aturarà si descongelen els salaris i si eliminen aquestes diferències tan escandaloses dels sous... Però, ei, Dídac, que no m'escoltes? T'estic parlant! I tu, capficat amb el mòbil... Ei! Que t'estic parlant! Sí, home, sí! Ja ho sé, que faran un Congrés de mòbils... Però, què és més important, eh?, el congrés aquest dels dallonses o que els treballadors tinguin un sou just?

Aquest meu nét no sé en què pensa. Es passa un fotimer d'hores amb el mòbil a les mans, vinga fer anar el dit polze... Aquests aparells diabòlics que fan de tot: reben i envien missatges, WhatsApp, en diuen, fan fotografies, porten una calculadora incorporada i jo què sé quantes coses més... Jo no m'hi entenc, en tot això. Sí que comprenc que aquest congrés és un esdeveniment important per a la ciutat i és una oportunitat per fer negocis. La Mar, que té més paciència amb mi que son germà, m'ha explicat que hi ha una empresa de Corea que presentarà unes ulleres especials amb les quals es podran veure continguts (així ho diu ella), continguts de realitat virtual. Vaja, que és com si et trobessis a dalt d'un globus, o a l'ull d'un huracà, o... La informàtica no té aturador...

I demà comença la vaga del metro. Demà i dimecres, només amb serveis mínims. El dimarts, vaga d'autobusos, també. Amb serveis mínims, és clar. El gendre i la filla s'hauran de llevar ben d'hora perquè vés a saber com anirà tot. I els néts aniran a classe amb bicicleta, com sempre. Eh, si és que en fan, de classe! Jo seguiré les incidències per ràdio i per televisió. Ara, això dels serveis mínims... Quines vagues de pa sucat amb oli! Quan penso en les vagues d'abans... Les dels tramvies, de l'any 51 i l'any 57. En aquesta, hi vaig participar... Va durar dotze dies, me'n recordo molt bé! I tant! Cada dia sortia de casa a les cinc del matí, amb un fred que pelava! Els tramvies anaven buits i si hi pujava algú, l'apedregaven! Aquesta nit ho explicaré al Dídac i a la Mar. Que sàpiguen el pa que s'hi donava, en aquells conflictes! Que sàpiguen que hi havia repressió, detinguts, torturats i també morts!

***

—Hola, filla! Hola, Ramon! Quin dia més atrafegat que heu tingut, oi? Ja ho he anat seguint, ja. A primera pàgina del diari posa: “Col·lapsats” I apa!, més negociacions! Però primer de tot, veniu a sopar, que he parat taula. Jo tinc tot el dia lliure i em puc ocupar d'aquestes coses. En canvi, tots vosaltres... Engego la televisió, eh?, vejam què diuen ara... Alça! Reunions i més reunions! I si aquestes converses per aturar la vaga servissin per alguna cosa... Però, ca! Em sembla que no resoldran res. Apa, aneu menjant, que fred, no val res. Els nois i jo ja hem sopat perquè hem pensat que tornaríeu força tard... I demà, sant tornem-hi...

***

Au! Ja som a divendres! Final del Congrés Mundial del Mòbil i final de les vagues, encara que han estat unes vagues a mitges. Tothom torna a la rutina. Quan se sabrà, el resultat de la vaga? En canvi, el resultat del congrés sí que sembla que se sap: malgrat la vaga, ha estat tot un èxit. Més de 101.000 visitants! I segons el director John Hoffman, ha estat l'edició millor i més gran de la història. Això és el que ha dit aquest senyor, tot i que l'altre dia es va queixar dels problemes que generava la vaga del metro. Però si gairebé no l'han notada! Tenien una flota de cotxes i autobusos per dur la seva gent amunt i avall, dels hotels a la fira i

a tots els llocs que convenia, o sigui, sales de festes, espectacles, segurament, i potser altres llocs que no queda bé de dir, i no voldria ser malpensat... Bé, sento que la Mar ja ha arribat i parla molt animadament amb son germà. M'hi jugo un peix que el tema no és la vaga sinó que és el tan anomenat Mobil Word Congress. M'hi acostaré per escoltar-la. A veure què diu...?

—...tot allò connectable... La futura xarxa 5 G... s'interconnectarà... Tindrà cinc mil·lisegons de latència...

Ai, la mare...! No és només que jo sordegi, no. Per mi, és com si parlés en xinès... No entenc res del que diu! Per treure'n l'entrellat, hauré de llegir amb més atenció el que diuen els diaris sobre les tecnologies actuals, o fer-m'ho explicar per ells, que són joves i saben de què va, sobretot el que es refereix als mòbils. Ai, Senyor...! I mentrestant, de la vaga, què?