dilluns, 1 de febrer de 2016

La tardor (Carme Marquès)

La tardor ha arribat i ens ha dut dies freds i humits. L’ànim, es mostra tristoi i amb veu apocada percep la flaire a fulles seques caigudes dels arbres caducs.
Un nen juga amb una pilota de colors. Corrent amunt i avall del carrer. La xuta fins que la “penja” dins unes obres que allí s’hi fan. Un obrer, sentint els plors del nen, d’un salt baixa al clot recuperant-la. El nen li fa un somrís i marxa carrer avall xutant la pilota.
Cauen gruixudes gotes de pluja. La gent s’apressa pels carrers, amagant-se sota les voltes dels edificis. En un moment els carrers queden deserts, una llum difosa s’emmiralla al paviment reflectint els fanals encara apagats.
Un gat passa fent marrameus, de tant moll, sembla una bola d’estopa. Un gos l’empaita amb la cua entre cames.
Ja no plou. La gent comença a deambular. Una velleta camina lentament, va al CAP. Després de creuar una placeta, a la dreta, un cartell de grans lletres blaves l’indica. Una porta de vidre automàtica és l’accés. Els ascensors a l’esquerra, dos, a la dreta el taulell d’informació als usuaris. Tot és nou de trinca, encara fa olor de pintura.
La velleta es dirigeix al taulell, demana informació, la senyoreta després de fer una ullada al seu document li indica on ha de dirigir-se. Un noi jove s’apropa i molt gentilment s’ofereix a acompanyar-la fins el consultori de la metgessa. Un gran somrís il·lumina el rostre arrugat de la velleta. Sembla que ha rejovenit. Als seus ulls hi ha petites espurnes. Una nova vida brolla d’ells.
El dia s’acaba les ombres a poc a poc ho cobreixen tot. Els fanals encesos donen vida als carrers que de mica en mica queden solitaris de gent. També del tràfec de cotxes. Els que circulen van a la recerca d’un lloc per aparcar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada