dilluns, 8 de febrer de 2016

Visc set dies l’any (Anna Collado)

El rei Carnestoltes de Can Felipa (Carnestoltes 2016)
Neixo cada any un dijous que anomenen llarder entre truites i botifarres d’ou. Però moro ser dies després, un dimecres que en diuen de cendra, entre sardines que abandonen la mar per anar a parar sota terra.
En general la gent m’aprecia. M’aprofiten per fer gatzara, per preparar-se per una època dura: la temuda quaresma! Set setmanes de restriccions i recolliment abans de la Setmana Santa.
Aquesta vida estranya que porto, vivint només set dies de cada any, la visc acompanyat de música i disbauxa. Amb mi conviuen màscares, vestits exuberants i tot tipus de personatges: zombies, infermeres, pintors, pierrots, bruixes i bruixots, gnoms, Darth Vaders, princeses Leia, Supermans, homes llop, Blancaneus, pastors, monges i capellans, Son Gokus, Bobs esponges, reis i princeses, mosqueters, mòmies i caputxetes vermelles, entre molts d’altres.
També m’acompanyen animals: gats, ovelles, abelles, vaques, lleons, ossos i molta més fauna... I, fins i tot, objectes: peces de Lego, llapis de mil colors, botons, aspirines, pilotes...
Però em preocupa saber que no tothom m’acompanya. Que hi ha persones a qui no agrado. Alguns diuen que són persones tristes i amargades. Jo no sé què pensar. No conec prou el món, en set dies l’any, per poder jutjar la gent. Només sé que m’agradaria que hi fóssim tots i totes, vestits o despullats, però amb ganes de ballar i passar-s’ho bé. Espero aconseguir-ho algun any. Només tinc set dies, però m’hi esforçaré amb tota l’ànima!
I, de moment, que continuï la festa, que només queden tres dies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada