El llatí nostre de cada dia (Antònia García)

Imatge extreta de: f-eines.alaxarxa.cat

Vaig dir una paraula per una altra. Una equivocació sense importància. En Màrius es va posar a riure. Li vaig dir que no n'hi havia per a tant, que només era un lapsus. Em va contestar:

            –Ah, és clar! Errare humanum est!

            Aquesta llatinada em va tocar una mica l'amor propi. Vaig decidir tornar-li la pilota. Li vaig proposar de parar de parlar del referèndum i anar a fer una visita a l'Arborètum. Així ho vam fer i allí, in situ, li vaig fregar pels morros tots els noms llatins dels arbres que jo coneixia.

            –Veus aquest quercus pubescens (roure martinenc)? A darrere hi ha un betula pendula (bedoll) que... I ara pujarem al bosquet de pinus sylvestris (pi)... Mira quina preciosa hedera hèlix (heura) que surt per aquí...!

            A en Màrius li començava a pujar la mosca al nas, així que ipso facto vaig canviar de modus operandi. Li vaig dir d'anar a la meva domus perquè havia de treure el meu canis lupus familiaris a caminar una mica i que ell, si volia, podia venir amb mi o quedar-se amb el felis silvestris catus. A priori em va semblar que s'enfadava però no fou així. Va venir a passejar el gos i com que ja teníem una mica de cori-mori, vam tornar a la domus per dinar. Li vaig dir que havia preparat solanum tuberosum (patates) ab brassica oleracea (col), gallus gallus domesticus, i de postres, pyrus communis (peres). Ell s'ho va prendre amb humor, estava de filis, i em va seguir la beta. Li vaig omplir el got de vi.

            –Bonum vinum laetificat cor hominis! –vaig dir. I vam brindar pel tempus passat, quan a la universitat cantàvem allò de gaudeamus igitur iuvenes dum sumus!

            Vam anar buidant l'ampolla fins que vam estar allò que se'n diu in vino veritas. Aleshores va sortir tot el nostre currículum vitae:

            –Te'n recordes, d'aquella magistra... de nòmine Apol·lònia? Ha, ha...! I d'en Genís i de l'Octavi? Quin parell! I... i de la Clàudia? I de quan vam fer aquell gori-gori...? I del bis que ens van demanar...? I de l'ultimàtum que vam posar als bidells? I de...?

            Allà va rebre tothom, perquè els éssers humans, ja se sap: homo homini lupus est. I després vam sortir a escampar la boira, agafats pel braç, fent esses pel carrer, recitant encara aquelles frases: vanitas vanitatum, eee..., et omnia vanitas...! Hips! Cogito, ergo sum...! Suuum? Sí, suuuum...! Ops...! Finis coronat opus! Epaaa...! Hips! Et cetera, hips!, et cetera, et cetera...