La caverna de Plató (Carme Marquès)

Plató neix a Atenes l’any 428 o 427 a.c. en el si d’una família aristocràtica. De primer voldria fer la definició de la Caverna i els seus elements:

CAVERNA: és el món sensible on els homes viuen entabanats i confiats del coneixement vers de las coses fiables.

PRESONERS: Homes ignorants que menen la vida mitjançant el coneixement aparent. És la metàfora dels éssers humans.

CADENES: simbolitzen el cos; ens mantenen lligats a la ignorància.

OMBRES: són els prejudicis, especulacions i imatges distorsionades de la realitat.

LA PUJADA: el procés educatiu és gradual i difícil.

LLUM DEL SOL: ens permet conèixer les coses. És l’idea del bé. “En un món intel·ligible lo últim que es percep, i amb prou feina és la idea del bé”. És causa recta la bellesa del coneixement vertader, la virtuositat i el que és just.

OMPLIR-SE ELS ULLS DE TENEBRES: qui ha aconseguit el coneixement real li costa tornar a educar l’ànima a las coses terrenals i materials. La figura del filòsof.

CAVERNA ACTUAL

De fa molt de temps me n’adono de la manipulació dels mitjans de comunicació i dels moderníssims aparells de comunicació que utilitzem. Com moderns presoners quedem bocabadats contemplant les imatges que sorgeixen a ritme desenfrenat.

M’imagino les ments captivades per les imatges sordes a qualssevol pensament. Aquestes ments queden anul·lades, adormides. No hi son per iniciar el procés natural cap al coneixement que els permetria entendre el sentit de les coses, esbrinar el per què són així i no d’un altra manera, cercar la veritat el bé i la justícia.

En fi captar la llum, sortir de la foscor de la caverna i aconseguir alliberar-se del sistema que els manipula com si fóssim un ramat de bens.

IDEES GLOBALS O SIGNIFICAT

L’al·legoria de la caverna és el procés de la ignorància al coneixement. L’existència de dos mons oposats: el món de les idees versus el món sensible. L’educació i la filosofia com a mitjà o font per abastar el coneixement o saviesa.

Plató diu: Des de la infantesa som presoners de la cultura, religió i civilització. Ens són donades respostes a les preguntes fonamentals: què és l’amor, una bona família o qui és Déu. La filosofia de moda que avui es dóna a les escoles, dita pragmatisme, és la idea de que no podem transcendir els temps i la cultura que hem de conformar-nos amb el món que ens és donat. Plató ho veuria com una manera d’acomodar-se a les ombres de la nostra cova.

Cal treure la gent de la cova perquè no vegin les ombres, sinó la realitat sota la llum del sol. 

LA CULTURA US FARÀ LLIURES.