dilluns, 23 de novembre de 2015

El vent (Montserrat Fortuny)

Dibuix: Montserrat Fortuny
Vent llebeig i mar bonança
bona pesca ens envia.
Pescadors, la mar ens crida,
a la mar sens més tardança,
bons ormeigs i mar tranquil·la,
que la nit serena avança
i la mar plàcida està…

Aquesta estrofa me la cantava el pare, amb la seva bona veu de tenor, i més estrofes encara, que ja no recordo… Jo no sabia quin era aquest vent ni d'on venia, només pensava que era bo pels pescadors; que quan es produïa, la mar era calmada i podien sortir a pescar sense por de mala mar… Era una seguretat de no patir onades i sense perill de naufragi.
Després he sabut que LLEBEIG és el nom emprat a les Illes Balears i al País Valencià, que a l'Empordà se'n diu GARBÍ i a Alacant li diuen GARBINET. I que és càlid i de component sud-oest. A Barcelona també se'n diu GARBÍ i és molt freqüent durant l'estiu, i és quan arriba més net. Es veu que, de vegades, porta sorra molt fina, en suspensió, del desert del Sàhara.
A Sant Feliu de Guíxols és molt normal la TRAMUNTANA, sobretot a l'hivern, i és molt freda. La mare m'explicava que una amiga seva, la Fina, era molt presumida i el dia que bufava la tramuntana, quan arribava a casa, li feia angúnia saber com l'havia escabellat el vent i, abans de mirar-se al mirall, amb les mans s'esvalotava els cabells fins a deixar-se'ls completament despentinats i així no patia pensant com l'havien vista les amigues i, sobretot, els amics.
És molt famosa la cançó del Raimon, “El vent”, encara que ben poques paraules la formen. Més que res repeteix el títol, “El vent”: La cara al vent…! Les mans al vent…! El vent del món…!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada