diumenge, 7 de juny de 2015

Sense alè (Carme Marquès)

―Germans, no defalliu, continuem cercant la nostra illa, la llar enyorada on vàrem néixer! —Això els deia el vent Tramuntana als seus germans: Gregal, Mestral, Llevant, Ponent, Migjorn, Llebeig i Xaloc. Tots ells havien estat segrestats per uns pescadors sense escrúpols el dia que, abusant de la seva confiança, en un descuit del pare, se’ls van endur de l’illa on residien.
Però, vet aquí que durant la travessia, els pescadors, confiats, es van adormir i, aprofitant l’ocasió, els vents van bufar amb força i van estavellar la barca contra un penyal.
Més ai, aquí va començar l’odissea dels germans. Desorientats no sabien on es trobaven i des d’ aleshores vaguen errants pels set mars cercant l’illa natal. Tramuntana diu als seus germans:
—Tu, Gregal, vent del nord-est aniràs fins a les Illes Balears i bufaràs fred i sequedat i, seguint la ruta dels antics mariners catalans i aragonesos, continuaràs fins arribar a Grècia.
»Llevant, tu que vens de l’est, deixaràs les costes del Mediterrani occidental, carregat de boires i precipitacions i, un cop hagis passat el Penyal de Gibraltar, t’endinsaràs per la costa atlàntica andalusa i cercaràs la nostra illa.
»Xaloc, vent del sud-est, tu, vestit d’huracà, envoltat de pols roja i seca de la costa del nord d’Àfrica portaràs tempestes i fred a Europa. Fes la teva ronda atent a la teva tasca.
»Llebeig, vent del sud-oest, t’anuncies vestit de pols en suspensió i, precedit de boira càlida cap a l’horitzó, estigues atent.
»Migjorn, vent del sud, tu, vestit de calor i humitat, segueix les passes del teu germà Xaloc en la seva ruta.
»Ponent, vent de l’oest, en la teva moderació i mentre augmentes la humitat del mar, no t’adormis, estigues vigilant.
»Mestral, vent del nord-oest, tu que sempre vas enfurismat a una velocitat de 100 km/h. i pots arribar fins als 200 km/h, si trobessis la nostra illa, ens ho fas saber.
»Penso, com a germà gran, què passaria si algun dia trobéssim la nostra illa enyorada, Eòlia, i ens arraulíssim allà tots nosaltres, crec que el nostre pare el Déu Eoli tindria molta feina a fer. Ni el propi Zeus seria capaç de dominar les nostres forces unides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada