dilluns, 15 de juny de 2015

Un any (Anna Collado)

U de gener. Un any per endavant, dotze mesos, cinquanta-dues setmanes, tres-cents seixanta-cinc dies, vuit mil set-centes seixanta hores, cinc-cents vint-i-cinc mil sis-cents minuts, trenta-un milions cinc-cents trenta-sis mil segons!
Què en podem fer de coses en tot aquest temps! I com costarà tornar a gaudir de la nit de Cap d'Any! Amb els seus espanta-sogres, confetis, barrets amb plomalls brillants, els dotze grans de raïm, ni un menys ni un més, els riures amb els amics i el brindis amb cava pels que ja no hi són i pels que vindran.
Amb el matí de Reis i la il·lusió dels regals se'ns acaben les vacances i tornem a la rutina: feina, estudis, activitats... Dies curts i freds ens obliguen a restar a casa i quan volem adonar-nos ja som al febrer, que com és tant curt passa volant!
Entre disfresses i calçotades arribem a Setmana Santa i, segons com cau, tenim Sant Jordi a la cantonada. Llibres i roses vénen de bracet amb el bon temps. Comencem a treure capes d'abric i cada dia és més llarg que l’anterior. Sense saber com ha passat, ja duem màniga curta i seiem a les terrasses els vespres suaus i clars de la primavera tardana.
I, de sobte, sentim els primers petards que, si no esclaten perquè el Barça ha guanyat un any més la Champions, ho fan perquè aviat serem a Sant Joan. Llavors ve quan ens atipem de coca i cava i ens adonem que: Vatua Déu! Ja ens ha passat mig any!
Però l'altre mig any se'ns precipita en picat davant els nostres ulls perquè entre vacances d'uns i d'altres, quan ens aturem a pensar ja som a setembre i preparem l’inici de curs, la tornada a la feina i a les activitats quotidianes i ens distraiem passatgerament amb la Diada i la Mercè. Passada la Mercè de seguida arriba l’octubre amb les catifes de fulles seques que trepitgem mentre ens comença a arribar la flaire de castanyes torrades. I quan el darrer panellet encara ens llisca gola avall o entre budells, depenent de la digestió de cadascú, els carrers s’omplen de llums de colors i entrem en la voràgine d’aquesta orgia de gola i consum que anomenem Nadal.
Més tard que d’hora, tornem a estar reunits amb espanta-sogres, confetis i barrets amb plomalls brillants i estem a punt d’empassar-nos els dotze grans de raïm, ni un menys ni un més; estem rient amb els amics i brindant amb cava pels que ja no hi són i pels que vindran aquest nou any que tenim al davant curull de tant de temps per fer tantes i tantes coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada