El rellotge ens condiciona la vida. Ens
marca el temps. el pas dels dies, tots els instants de la nostra existència. Ens
tiranitza, ballem al seu ritme, ens el marquen les busques: la petita les hores
i la gran els minuts. Tossudament.
Som una
humanitat atrapada en la voràgine del temps.
Penso que el
temps no va existir fins que no es va inventar el rellotge. I, a pesar de tot,
les coses rutllaven amb certa normalitat. La gent sabia que quan es feia fosc
calia anar cap a casa, sopar, i després, a dormir. Quan sortia el sol i els
galls cantaven el quiquiriquic, havia arribat l’hora de llevar-se per anar a
treballar.
I, als nostres
avantpassats, els habitants de les cavernes, tampoc no els calia el rellotge.
Es guiaven pel sol i les estrelles. Els canvis de temps, també els coneixien.
La primavera, era quan la bonança seguia al fred. Era el temps de recol·lectar
arrels comestibles i d’infantar les femelles de cada espècie.
La següent etapa
la copsaven quan el sol estava a dalt del cel i els arbres donaven fruïts. A la
tardor recol·lectaven fruits secs i caçaven tota mena d’espècies d’animals que
consideraven comestibles. Era el moment d’emmagatzemar carns i gra per consumir
la propera estació del fred, durant la qual, la naturalesa es vestia amb una
capa gruixuda i freda, que ho cobria tot. Els homes es recloïen dins de les
coves, i no en sortien fins que la neu els ho permetia. Sabien que havia
arribat el moment quan el tap de gel que obstruïa l’entrada blanca de les coves,
es desfeia.
Aquests
avantpassats eren gent hàbil, d’una intel·ligència prodigiosa. Van descobrir
molts oficis emprats encara en l’actualitat per artesans en múltiples matèries
molt útils.
El rellotge en
l’actualitat és imprescindible, sense ell la vida quotidiana seria un caos
total. La humanitat s’ha multiplicat esponerosament, i les comunicacions
mundials, la informació entre països, governs,... són tant complicades que
ratllen el caos.
Fóra necessari
que tots els rellotges funcionessin alhora perquè la vida fos més plaent per a
tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada